Arxiu d'etiquetes: 1820

Correo Constitucional de Mallorca

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1 abril 1820 – 14 juliol 1820)

Diari. Fou substituït pel “Correo Constitucional, Literario, Político y Mercantil de Palma” (15 juliol 1820 a 14 juny 1822), que es fusionà amb “El Atleta de la Libertad” (15 abril 1822 a 14 juny 1822) i donà lloc a “El Eco de Colom”, que continuà fins al 29 de gener de 1823.

Contenia informació de les corts, retalls d’altres periòdics de tendència liberal i articles polèmics, dirigits especialment contra els ordes religiosos, els quals considerava culpables de la repressió popular del 1814.

Aquests diaris foren cremats durant la repressió del 1823.

Conca i Alcaraz, Antoni

Deixa un comentari

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 16 juny 1746 – València, 12 abril 1820)

Escriptor. Nebot, probablement, de Gregori Maians i Siscar. Jesuïta, estudià a Tarragona (1760-63), Girona (1763-66) i València (1766-67).

En produir-se l’expulsió dels jesuïtes (1767) es traslladà a Còrsega, d’on passà a Ferrara (1773) i a Gènova (1798). En ésser restaurat l’orde (1814), tornà a València, on fou nomenat (1816) rector del col·legi de Sant Pau.

Traduí del castellà a l’italià Discorso sopra il fomento dell’industria popolare, del comte de Campomanes (Venècia, 1787), Descrizione adeporica della Spagna (Parma, 1793-97), traducció i adaptació del Viaje de España (1792-94) d’Antoni Ponç, i Elogi storici del cardinale don Francisco Ximénez de Cisneros e del comte di Campomanes (Gènova, 1805).

Fou membre, entre altres, de l’Accademia Fiorentina i l’Accademia dei Georgofili.

Cebrian i Valdà, Francesc Antoni

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 19 febrer 1734 – Madrid, 10 febrer 1820)

Prelat. Canonge de València (1759). Fou catedràtic i rector de la Universitat de València.

Bisbe d’Oriola (1797-1815), afavorí, a Alacant, la posada en marxa de la fàbrica de tabacs (1801), que ocupava més de 2.000 treballadors.

De tendència reaccionària, acompanyà Ferran VII de Borbó a Madrid, del qual era partidari fervent, i es traslladà a la cort (1815), on exercí diversos alts càrrecs eclesiàstics, com patriarca de les Índies i almoiner major del rei.

L’any 1817 Pius VII el nomenà cardenal.

Casa Desbrull, marquesat de

3 Respostes

(Illes Balears, segle XIX – )

Nom que prengué el 1820 el marquesat de Vilafranca, quan era ostentat per Antoni Desbrull i Boïl d’Arenós.

Capdepón y Martínez, Tomás

Deixa un comentari

(Almoradí, Baix Segura, 3 abril 1820 – Múrcia, 4 febrer 1877)

Polític i escriptor. Es retirà de la carrera militar per dedicar-se al periodisme i a la política, que practicà activament. Milità a la Unió Liberal i fundà els periòdics “El Correo” i “La Península”.

Fou diputat per Oriola (1858), es mostrà contrari a la política d’Isabel II de Borbó i s’hagué d’exiliar el 1866. Retornà després de la revolució del 1868 i fou novament diputat i també sots-secretari de Finances.

Publicà Hacienda de la nación (1872).

Càntics catalans

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1820)

Recull de càntics en català. Versió dels de sant Sulpici, fet per un capellà anònim de Perpinyà.

Aplegà glosses litúrgiques, himnes religiosos, etc, alguns amb notacions musicals, el ritme dels quals correspon a cançons franceses.

Cambouliu, Francesc

Deixa un comentari

(Palaldà, Vallespir, 9 agost 1820 – Montpeller, França, 29 octubre 1869)

Historiador de la literatura. Fou professor a les universitats d’Estrasburg (1859-62) i de Montpeller (1862-69).

Publicà diversos treballs sobre literatura castellana i un Essai sur l’histoire de la littérature catalane (1857), on mostrà la diferència, des de l’origen, entre el català i l’occità. Féu estudis sobre els límits de la invasió cèltica i d’etimologia catalana. Escriví tres novel·les en francès.

Fou un dels fundadors i el primer president de la Société pour l’Etude des Langues Romanes (1869), destinada a l’enaltiment de les llengües occitana i catalana.

Boher, Jaume

Deixa un comentari

(Prats de Molló, Vallespir, 1820 – Perpinyà, 1908)

Poeta i eclesiàstic. És autor del poema religiós en deu cants La Immaculada (1891) i de Nina.

Publicà en francès Harmonies eucharistiques, La dévotion i una Tragédie catalane.

Malgrat la forma clàssica del seu vers, denota ja una sensibilitat romàntica.

Banyuls i de Forcada, Joan Baptista de

1 Resposta

(Perpinyà, Rosselló, 1735 – 1820)

Noble i militar (dit el Cavaller de Montferrer). Fou delegat per la noblesa del Rosselló com a diputat als Estats Generals francesos el 1789; formà part de l’ala contrarevolucionària de l’Assemblea Constituent. Durant la Legislativa i la Convenció abandonà la vida política i es retirà a la Roca d’Albera.

Pel maig de 1793 fou empresonat a la ciutadella de Montpeller, acusat de conspirar contra el règim i d’entendre’s amb les autoritats espanyoles per posar el Rosselló sota llur sobirania. Posat en llibertat després del 9 Termidor, tornà al Rosselló.

Andrés i Morell, Carles

Deixa un comentari

(Planes de la Baronia, Comtat, 1753 – 5 gener 1820)

Jurista. Estudià filosofia i dret a la Universitat de València. Exercí d’advocat de l’audiència de València fins que el 1780 es traslladà a Madrid. Mantingué amistat amb diversos erudits i literats.

El comte de Floridablanca li encarregà la traducció castellana de l’obra del seu germà Joan Andrés, que publicà amb el títol d’Origen, progresos y estado (1784). Es retirà posteriorment a València i el 1802 fou nomenat oïdor de l’audiència de Mallorca, càrrec al qual renuncià. Fou membre de l’Acadèmia de Florència.

Elegit diputat a les corts de Cadis (1811) es distingí per la seva ideologia absolutista. El 1813 es retirà de nou a la seva vila natal. Traduí, a més de la ja esmentada, diverses obres del seu germà.