Arxiu d'etiquetes: 1807

Vila i Camps, Antoni

(Ciutadella, Menorca, 25 setembre 1747 – Albarrasí, Aragó, 30 octubre 1807)

Eclesiàstic. Doctor en teologia. Residí a Madrid, i tingué una canongia a la seu de Mallorca. El 1797 fou nomenat bisbe de la restaurada seu de Menorca, on residí fins el 1801, que passà a Roma i Londres. Des del 1802 fou bisbe d’Albarrasí.

Publicà El noble bien educado… (1776) i El vasallo instruido en las primeras obligaciones… (1792), i deixà inèdit un extens Diccionario enciclopédico eclesiástico.

Tomàs i Rotger, Francesc

(Palma de Mallorca, 1762 – 1807)

Escultor, pintor i arquitecte. Fill i deixeble de l’imatger Miquel Tomàs. Presentà un bust de Juli Cèsar, en marbre, a l’Acadèmia de Sant Carles de València, que li valgué el nomenament de soci de mèrit d’aquesta institució (1795).

Entre les seves obres, principalment de caràcter religiós, figuren un Cricifix, per a l’Hospital de Palma de Mallorca, i dues figures de la Beata Caterina Tomàs, una per a Barcelona i una altra per a Andratx.

Escriví Noticias biográficas de los profesores de Bellas Artes residentes en Mallorca i Catálogo de las pinturas de mérito existentes en Mallorca.

Sastre, Josep

(Palma de Mallorca, 1720 – 1807)

Escultor i arquitecte. És autor de retaules notables, com el de l’església de Sant Jaume, fet en col·laboració amb Joan Montaner, el retaule major de Santa Maria d’Inca, i el de Sant Sebastià de la catedral.

També és coneguda la seva imatge de Ramon Llull a Puigpunyent.

Sales, Lluís

(València, 1745 – Navaixes, Alt Palància, 1807)

Eclesiàstic. Frare dominicà, prengué l’hàbit el 1761. Del 1770 al 1790 fou missioner a Califòrnia.

És autor d’unes Noticias de la California (1794) i d’altres obres que restaren inèdites.

Rossell i Viciano, Basili Tomàs

(Castelló de la Plana, 1731 – Alzira, Ribera Alta, 1807)

Eclesiàstic. Estudià arts i teologia, fou monjo augustinià del monestir de Santa Maria d’Aigües Vives (1767-1807).

Escriví alguns tractats i traduccions religiosos, així com Disertación sobre la antigüedad de la orden de san Agustín y sobre el verdadero lugar en que fue fundado el monasterio Severino o Setavitano (1804).

Romero i Almenar, Joan Baptista

(València, 25 març 1807 – 1 maig 1872)

Comerciant i financer. Dedicat a la indústria de la seda, fou membre del Col·legi de l’Art Major de la Seda i formà part de la junta de l’hospital Provincial de València. Finançà la plaça de toros de València (1850-60). Fundà l’asil de Sant Joan Baptista.

Fou prior i cònsol del Tribunal de Comerç de València i per iniciativa seva es féu el Jardí de Monforte. Diputat a corts pels districtes de Gandia i Sant Vicent (València), més tard fou nomenat senador vitalici del Regne i marquès de Sant Joan.

Reynés, Gabriel

(Alaró, Mallorca, 1807 – Mallorca, segle XIX)

Pintor i gravador. Devers el 1830 introduí la litografia a la seva illa natal.

Quevedo, Josep

(València, 1807 – 1875)

Eclesiàstic, historiador i teòleg. Professà al monestir de jerònims d’El Escorial (1825), d’on fou mestre de cerimònies, professor de grec i segon bibliotecari; fou també confessor de Ferran VII de Borbó.

Després de l’exclaustració (1835) continuà al servei d’El Escorial, d’on Isabel II de Borbó el féu primer bibliotecari (1847). Després fou canonge i professor del seminari de Badajoz (1852), arxipreste d’Astorga i ardiaca de València (1867).

Traduí del llatí El movimiento de España o sea historia … de las Comunidades de Castilla de Juan Maldonado (1840), i és autor de diversos treballs sobre El Escorial (1849-59) i d’un catàleg dels seus manuscrits, inèdit.

Frontera i Laserra, Francesc

(Palma de Mallorca, 22 setembre 1807 – 7 octubre 1891)

Cantant i compositor. Conegut per Frontera de Valldemossa. Estudià amb H. Collet i A. Elwart a París (1836).

Fou mestre de capella i de cambra d’Isabel II de Borbó i professor de cant al conservatorio de Madrid. Dirigí els Reales Conciertos de Madrid.

És autor de nombroses obres musicals i didàctiques, entre les quals es destaquen el Manual de armonía (1851) i Equinotación (1858), on explica un nou sistema de claus.

Danús i Bonet, Andreu

(Santanyí, Mallorca, 5 agost 1752 – 2 setembre 1807)

Teòleg. Rector del col·legi de la Sapiència de Palma de Mallorca, intervingué en la polèmica amb el bisbe Juan Díaz de la Guerra en defensa de Ramon Llull. Es doctorà en teologia el 1776.

Fou rector d’Alaior (Menorca) (1791-93) i de Santanyí, i assessor del bisbe Bernat Nadal.

Deixà inèdits nombrosos escrits morals, religiosos i polítics.