(Pego, Marina Alta, 1731 – Rotglà i Corberà, Costera, 1806)
Jurisconsult. Doctor en dret, s’ordenà de sacerdot el 1764.
La seva obra Ilustración del derecho real de España (1803) fou adoptada com a llibre de text de les universitats de l’estat espanyol i se’n feren diverses edicions. Publicà altres obres jurídiques en llatí.
(Sóller, Mallorca, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1806)
Eclesiàstic. Canonge de la seu de Palma (1798).
Publicà Tratado de Agricultura (Madrid 1780) i Memoria instructiva sobre el estado actual de la isla de Mallorca (1787).
(Valldemossa, Mallorca, 16 gener 1806 – Palma de Mallorca, 2 febrer 1859)
Llatinista i religiós. Versificà en llatí.
Fou prior del convent de Sant Felip Neri, de Palma.
(Barcelona, 1806 – Madrid, 1917)
Llinatge d’artistes. Iniciada per Lluís Ferrant i Llausàs.
(Algaida, Mallorca, 1732 – Gènova, Itàlia, 1806)
Jesuïta. Fou un hebraista excel·lent. Passà a residir a Itàlia arran de l’expulsió de la Companyia per Carles III de Borbó.
Publicà una epístola sobre temes hebraics, traduccions del jueu Filon i les obres Rudimenta linguae grecae i Nomina et acta Episcoporum Barcinonensium.
(Palma de Mallorca, 1749 – 1806)
Eclesiàstic. Tingué gran fama com a orador sagrat. Fou vicari general de Mallorca.
Escriví nombroses obres en llatí.
(Illes Balears, segle XIX – )
Nom què prengué a partir del 1806 el marquesat de la Cova.
(Sogorb, Alt Palància, 1763 – 1806)
Pintor. Fill de Josep Camaron i Bonanat, i germà de Josep Joan. Conreà preferentment la pintura religiosa i el retrat. Fou membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València.
Féu amables escenes de pescadors i de l’Albufera i una important sèrie de pintures sobre Sagunt, que passà a Amèrica i s’ha perdut. També cal fer esment de les pintures de la mitja taronja del presbiteri i dels medallons de la volta de la catedral de Sogorb, de l’església de Sant Miquel de Llíria i del retrat de Don Francesc Xavier Aspiroz.
(València, 1806 – 1874)
Impressor i escriptor. Establí la seva impremta el 1841 i publicà el periòdic “El Tabalet” (1847), així com molta literatura popular dialectal.
Col·laborà en diversos diaris valencians i va escriure, entre altres obres, Idea del lemosín o sea la lengua valenciana comparada con otros idiomas (1846).
Fou el pare de Josep Manuel Blat i Soto.
(València, 28 febrer 1806 – Segòvia, Castella, 29 juliol 1869)
Comerciant i polític. Germà de Fèlix. Junt amb el seu pare Vicent Bertran de Lis i Thomas, lluità a la Guerra del Francès. A partir del 1808 foren els principals impulsors de la Junta Superior del Regne de València i obtingueren càrrecs municipals després de l’expulsió dels francesos.
Durant el Trienni Liberal encapçalaren una milícia popular per reprimir una revolta absolutista. Tots dos s’exiliaren el 1824 i posteriorment ocuparen càrrecs polític, Manuel a Madrid.
A les corts de 1836-37, fou diputat i tingué una actuació molt important en el debat sobre senyories. Posteriorment formà part de la comissió que redactà la constitució del 1845. Fou ministre de marina (1847), d’estat (1851) i de governació (1851).
Dades dels Països Catalans 