(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 17 juny 1804 – Riudaura, Garrotxa, 1 maig 1863)
Metge. Es doctorà a Montpeller. Fou metge administrador de l’hospital de Sant Jaume d’Olot.
És autor, entre altres treballs, de Descripción de la enfermedad epidémica observada en Olot en 1846 i d’Ensayo topográfico-filosófico-médico o sea reseña circunstanciada de la localidad y los habitantes de la M.I.V. de Olot (1849).
Morí en ple exercici de la seva professió a conseqüència d’una epidèmia de tifus.
(Barcelona, 24 juliol 1804 – 11 octubre 1868)
Arquitecte. Succeí el seu mestre, Antoni Cellers (1835), com a professor d’arquitectura dels cursos de la Junta de Comerç de Barcelona.
Catedràtic de l’escola professional de mestres d’obres i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
L’any 1837, per encàrrec de la Junta de Comerç, va escriure una monografia descriptiva del convent gòtic de Santa Caterina, durant la seva destrucció, que fou publicada el 1886 pel seu fill Adrià Casademunt.
Pertanyia a l’Acadèmia de Sant Carles de València.
(Reus, Baix Camp, 1804 – Catalunya, segle XIX)
Ballarí. Destacà com a intèrpret de dansa espanyola de gran estil.
El 1834 obtingué un gran èxit a l’Òpera de París.
Fou el pare de Joan Camprubí.
(Barcelona, 1804 – 10 febrer 1871)
Arquitecte. D’arrel neoclàssica, és autor del mercat de Santa Caterina (1847) i, juntament amb Francesc Vila, del bloc de cases dels Porxos d’En Xifré (1836), erigit davant la Llotja i molt representatius de les orientacions urbanístiques de l’època.
(Reus, Baix Camp, 5 maig 1749 – Maó, Menorca, 1 novembre 1804)
Militar. Serví a Amèrica i participà a la Guerra Gran (1794), durant la qual comandà el cos franc anomenat Segon Lleuger de Catalunya. Arribà a general i morí en una missió a les Balears.
Fou home lliurat a afeccions literàries i culturals, protector de l’ensenyament popular, organitzà a El Puerto de Santa Maria (Andalusia) unes classes d’arts i oficis.
És autor d’un projecte d’escola primària i escriví diverses poesies.
(Tarragona, 5 maig 1804 – Barcelona, 31 agost 1863)
Metge. Cursà medicina a Barcelona i a Saragossa, ciutat on es doctorà el 1828.
Fou professor de la Universitat de Saragossa, on l’any 1833 obtingué la càtedra d’Institucions Mèdiques. El 1845 fou nomenat catedràtic d’Obstetrícia de la Universitat de València.
Tornà a Barcelona el 1852, on fou president de la Reial Acadèmia de Medicina (1856-60). També conreà la fisiologia, la clínica mèdica i la toxicologia.
Fou el pare d’Eduard Bertran i Rubio.
(Cervià de Ter, Gironès, 28 juliol 1804 – Girona, 30 maig 1867)
Metge i escriptor. Exercí la professió a Girona. Al seu impuls es degué la fundació de la biblioteca provincial gironina.
Publicà obres mèdiques i alguns opuscles relatius a fets històrics contemporanis.
Fou el pare de Josep Ametller i Viñas.
(Barcelona, 1804 – Santa Coloma de Farners, Selva, 1832)
Escriptor i advocat. Estudià dret a les universitats de Barcelona, Osca i Cervera, on es doctorà el 1828.
Publicà una Teoría del hexámetro i escrits jurídics i botànics.
Com a poeta líric assolí una certa celebritat a Cervera, on li publicaren un Himno (1828) patriòtic. Antoni Elias i de Molins li edità alguns poemes, però resten inèdits La Colonia i Méjico rendida, èpics, i la tragèdia Viriato, o La Lusitania recobrando su libertad.
Traduí en vers, entre altres autors, Gessner i Milton.
(Barcelona, 1804 – 1860)
Gravador. Germà de Ramon i pare de Camil Alabern i Casas, fou un dels gravadors més coneguts i apreciats de la seva època.
Il·lustrà la majoria de les obres publicades a Catalunya del 1823 al 1850.
Dades dels Països Catalans 