Arxiu d'etiquetes: 1796

Terrats, Joan Francesc

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1740 – París, França, 1796)

Polític. Jutge de la vegueria del Rosselló i el Vallespir. El 1789 s’oferí al ministre Necker per a organitzar a Perpinyà la reunió dels tres braços prèvia als estats generals d’aquell any.

Celebrada la reunió, assolí d’ésser-ne elegit president (amb la protesta de la noblesa i el clericat, que es retiraren) i diputat als estats generals, elecció que fou impugnada. Lluís XVI de França, en compensació, l’ennoblí.

Passà a Versalles i acompanyà el rei quan aquest fou obligat a anar a París.

Sureda i Font, Joan Facund

Deixa un comentari

(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 1734 – Palma de Mallorca, 1796)

Eclesiàstic. És autor d’un Diccionario mallorquín, castellano y latino, que restaria inèdit.

Soler i de Cornellà, Lleonard

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 10 abril 1736 – Oriola, Baix Segura, 27 abril 1796)

Eclesiàstic. Ensenyà filosofia i teologia al col·legi de la Concepció d’Oriola, ciutat on fou també canonge.

És autor d’un Aparato de la elocuencia para los sagrados oradores, en sis volums (1784-88).

Scio Riaza, Felipe

Deixa un comentari

(La Granja, Castella, 1738 – València, 1796)

Biblista. Conegut pel nom de religió Felipe Scio de San Miguel.

És famós per la seva versió castellana de la Bíblia (Vulgata), editada a València (1791-93).

Rossell i Viciano, Manuel

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1735 – Madrid, 1796)

Físic i eclesiàstic. Es graduà de doctor a València, on obtingué (1763) la càtedra de filosofia; hi fou el primer a explicar el sistema de Newton. Destacà com a matemàtic i fou canonge a València i Madrid.

Publicà algunes obres de tema religiós i breus estudis científics.

Rais i Rei, Marià

Deixa un comentari

(València, 1796 – País Valencià, després 1829)

Historiador i poeta dominicà.

És autor d’una Historia de la provincia de Aragón de la orden de Predicadores desde el año 1808 hasta el de 1816 (1816), de poesies de circumstàncies (1806, 1825) i d’uns Villancicos para cantar las religiosas (1829).

Garcia, Josep

Deixa un comentari

(Novelda, Vinalopó Mitjà, 1760 – València, 1796)

Arquitecte. Deixeble de Vicent Gascó i Massot a la Universitat de València. Fou acadèmic de mèrit (1785), tinent director (1791) i professor de matemàtiques (1791-94) de l’Acadèmia de Sant Carles de València. També obtingué els càrrecs de mestre major de la ciutat i del capítol de la seu.

Projectà els banys de l’Hospital General de València, la casa del mestre de la catedral i altres residències particulars, i, encara, la capella del Sagrari de Manises, les esglésies de Benafer, Caudiel i Requena.

Traçà també la catedral d’Eivissa.

Deville, Gabriel

1 Resposta

(la Tor de França, Fenolleda, 7 maig 1751 – 14 maig 1796)

Eclesiàstic. Fou rector de Sant Pau de Fenollet el 1782. Favorable a la Revolució, jurà la Constitució Civil del Clergat i fou elegit bisbe de Perpinyà (sense l’acord de Roma) el 1791.

Consagrat a París, publicà aviat una Lettre pastorale de M. l’evêque du dèpartament des Pyrénées Orientales i una Lettre de comunion ècrite au pape par M. Deville, atac molt dur contra la cúria romana. Tingué un consell episcopal de 16 membres triats dins el clericat constitucional.

El 1793 renuncià al bisbat, alhora que feia apostació pública. Es retirà a la Tor de França, on treballà a les fargues familiars. Abans de morir féu una retractació, també pública, impresa a París el 1796.

Concepció, baronia de la

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVIII)

Títol concedit el 1796 al noble valencià Francesc Xavier Castillo i Almúnia, fill del primer marquès de Jura Real.

Carcassonne, Maurici Mateu

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1796 – 1847)

Metge i anatomista. Doctor en medicina per la universitat de Montpeller (1821). Exercí a Perpinyà.

Descobrí l’aponeurosi intramuscular del pirineu o intraperineal, coneguda com aponeurosi o lligament de Carcassonne.