(Barcelona, 1777 – 1821)
Tècnic i creador d’estampes tèxtils. El 1814 anà a Suïssa per tal de perfeccionar la tècnica catalana dels estampats de cotó.
El 1819 publica a Barcelona un Tratado teórico y práctico para la fabricación de pintados o indianas.
(Barcelona, 22 gener 1777 – )
(AJILC) Institució fundada amb el nom d’Acadèmia de Jurisprudència Teòrico-pràctica.
Interrompudes les seves activitats durant la Guerra del Francès, les reprengué –per iniciativa del Col·legi d’Advocats de Barcelona– el 6 de juny de 1840. Des de llavors resideix al domicili del Col·legi d’Advocats.
És integrada per trenta acadèmics numeraris. Té per finalitat la investigació i l’estudi del dret, el foment de la cultura jurídica, i l’emissió de comunicacions i dictàmens sobre projectes i reformes legislatives, i n’han format part els més importants juristes catalans.
L’any 1936 va organitzar el Primer Congrés Jurídic Català i el 1976 el Segon.
Enllaç web: Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
(Reus, Baix Camp, 31 agost 1777 – Barcelona, 29 desembre 1859)
Arxiver i historiador. Després d’estudiar filosofia i lleis a la Universitat de Cervera i de doctorar-se a la d’Osca el 1798, va exercir d’advocat de la chancillería de Valladolid (1802).
En declarar-se la guerra del Francès s’establí a Cadis, on exercí la seva professió i obtingué diversos càrrecs.
El 1814 va ser nomenat arxiver de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, institució que després va dirigir durant molts anys (des del 1818). Cal destacar-ne l’enorme tasca de classificació, atesa l’estat en que va trobar l’arxiu reial; el 1816 obtingué el dipòsit dels papers de la junta superior del Principat i de la Casa de la Moneda, el 1822 fou comissionat per a recollir els documents, còdexs i llibres dels ordes religioses extingits i salvà una bona part dels manuscrits dels monestirs de Ripoll i de Sant Cugat del Vallès. El 1828 passà a treballar a l’arxiu de la Generalitat.
Va escriure nombroses treballs històrics, fonamentals per al moviment romàntic català, com Los condes de Barcelona vindicados (1836), i va dirigir la publicació de la Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón (1847-59), en 17 volums.
Va ser membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, entitat que va presidir quasi ininterrompudament des del 1822.
Ha estat publicada la seva correspondència amb Prosper Mérimée i amb Salvador Brocà.
El succeí en la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó el seu fill, Manuel de Bofarull i de Sartorio.
Dades dels Països Catalans 