Arxiu d'etiquetes: 1764

Caselles, Jaume de

1 Resposta

(Valls, Alt Camp, 8 octubre 1690 – Toledo, Castella, 27 abril 1764)

Músic. Mestre de capella de Granollers (1714), de Santa Maria del Mar de Barcelona (1715), i de la catedral de Toledo (1736-62).

El 1762 signà l’aprovació del llibre Llave de la modulación, d’Antoni Soler (Madrid 1762). Hom conserva a Bolonya una sèrie de cartes seves on critica l’excessiva influència italiana de la música de Josep Duran, mestre de capella de la catedral de Barcelona.

Escriví nombrosos oratoris, alguns dels quals foren interpretats a Santa Maria del Mar (Betulia libertada, 1726; La igual justicia de Dios, 1729; Vencer matando y muriendo, 1731), nadales, misses, motets, salms i tonos.

La seva escriptura polifònica és sòbria, bé que molt rica en l’aspecte harmònic.

Argeric, Benet

Deixa un comentari

(Biosca, Segarra, 1697 – Montserrat, Bages, 25 març 1764)

Abat de Montserrat (1753-57 i 1761-64). Abans havia estat abat de Sant Benet de Bages (1745-49).

A ell és deguda una bona part de la construcció de l’edifici de la mongia del monestir (1755-66).

Autor d’una biografia sobre Josep de Sant Benet, del qual publicà les obres.

En l’elogi fúnebre que li fou fet consta que va predir la destrucció del monestir esdevinguda entre els anys 1811-12 per les tropes de Napoleó.

Aragonès, Francesc

Deixa un comentari

(Duesaigües, Baix Camp, 1764 – Barcelona, 1835)

Religiós franciscà i escriptor. D’ideologia absolutista lluità contra la política liberal, especialment a través d’escrits: Es absolutamente ilícito el juramento de fidelidad exigido a los españoles (1811), Representación de la Iglesia a las Cortes de Cádiz (1813), i el Diccionario crítico-serio (1813), en oposició al Diccionario crítico-burlesco de Bartolomé Gallardo.

El 1822 fou processat per conspirar a favor de la restauració del govern absolutista, però fugí a França, bé que en tornà poc temps després. En aquest període publicà, amb el pseudònim d’El Filósofo Arrinconado, una col·lecció de Cartas (1822-23), en defensa de la potestat eclesiàstica, dels ordes regulars, etc.

Escriví, a més, Los franciscanos de Cataluña (1833), interessant història de l’orde del 1808 al 1828.