Arxiu d'etiquetes: 1759

Carbonell -varis bio-

2 Respostes

Andreu Carbonell  (Barcelona, 1698 – Palma de Mallorca, segle XVIII)  Escultor. S’establí a Palma. És autor de l’altar de l’església de la Mercè i començà, el 1747, les obres de la capella de Sant Sebastià, a l’església de Banyalbufar, que serien continuades el 1756, després de la seva mort, per un fill seu.

Climent Carbonell  (Catalunya, segle XV)  Fuster. Especialitzat en treballs artístics. El 1483 realitzà les obres de fusteria per als orgues de la catedral de Lleida. Del 1490 al 1497 fou fuster de la seu barcelonina, en unió d’un Antoni Carbonell que era probablement germà seu.

Guillem Carbonell  (Catalunya, segle XIV)  Arquitecte. Autor de les sales Blanca, dels Cavalls i del Tinell del Palau Reial Menor de Barcelona, del qual fou conservador del 1368 al 1372.

Joan Carbonell  (Catalunya, segle XIV)  Argenter. El 1394 féu la creu processional del capítol de Vic, una de les més remarcables de Catalunya.

Jordi Carbonell  (Palma de Mallorca, s XVIII – 1759)  Brodador i dibuixant. Treballà per a la seu de Palma.

Josep Carbonell  (Alcoi, Alcoià, ? – País Valencià, ? )  Escultor. Entre les seves obres destaca una interpretació d’Hamlet, fosa en bronze.

Miquel Carbonell  (Palma de Mallorca, segle XVIII) Pintor i projectista. Pintà diverses obres per a la seu i per a l’església de Monti-sion, a Palma de Mallorca, i escriví Libro de relojes solares (1723) i Compendi matemàtic (1737), inèdits.

Vicent Carbonell  (Alcoi, Alcoià, segle XVII)  Jurista i escriptor. El 1672 publicà el llibre Célebre centuria que consagró la Ilustre y Real Villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar, en el qual, a més de la descripció d’unes festes celebrades el 1668, presentà una estimable ressenya de fets històrics relacionats amb els pobles de l’Alcoià.

Girbal i Barceló, Narcís

1 Resposta

(Palafrugell, Baix Empordà, 1759 – Girona, 1828)

Missioner franciscà. Professà a Barcelona el 1774, on estigué fins al 1822.

Fou president de les missions de l’Ucayali de l’estat de Colegio d’Ocopa. El 1799 fundà la missió de Cocabambilla, del Colegio de Moquegua.

Explorà les riberes d’Ucayali i del Sarayacu. Deixà escrites relacions i diaris del viatge del 1790 al 1794.

Casal i Julián, Gaspar

Deixa un comentari

(Girona, 31 desembre 1680 – Madrid, 10 agost 1759)

Metge. Fill d’un militar llombard, natural de Pavia.

Exercí a diferents pobles de La Alcarria, a Madrid (1713-17) i a Oviedo (1717-51), on mantingué relació amb Feijoo i participà en el revifament de la vida intel·lectual. El 1751 passà a la cort, on fou nomenat metge de cambra i protometge de Castella (1752).

És autor d’Historia natural y médica del Principado de Asturias (1762, 1900, 1959), memòria de la seva experiència mèdica, en la qual féu la primera descripció científica de la pel·lagra, aleshores anomenada mal de la rosa. Ha esdevingut un llibre clàssic de la medicina i és un document important per al coneixement de les formes de vida, en particular de la rural.

Ferran VI de Borbó

16 Respostes

(Madrid, 23 setembre 1713 – Villaviciosa de Odón, Madrid, 10 agost 1759)

Rei d’Espanya (1746-59). Tercer fill de Felip V de Borbó i de la seva primera muller Maria Lluïsa de Savoia. Contragué matrimoni amb Bàrbara de Portugal (1729). Durant el seu regnat fou capità general de Catalunya el marquès de La Mina, Santiago Miguel de Guzmán, creador del barri de la Barceloneta.

Fou autoritzada (1756) la Companyia de Comerç de Barcelona, que obrí el camí del comerç americà als catalans per primera vegada, i l’establiment (1758) de la Junta de Comerç de Barcelona. Fou denegada, per contra, al principi del regnat, la sol·licitud de retornar la Universitat de Cervera a Barcelona.