Arxiu d'etiquetes: 1758

Terol, Josep (II) -arquitecte, s. XVIII-

1 Resposta

(Alacant, 1698 – 1758)

Arquitecte, dit el menor. Fill de Josep (I) Terol. Fou el millor arquitecte -juntament amb Vicent Mingot i Llorenç Chàpuli- de la governació d’Oriola al segle XVIII.

Participà en un dels arrendaments de la portalada principal de Santa Maria d’Alacant (1721) i contractà la construcció de la de l’església del monestir de la Santa Faç (finalitzada el 1724); posteriorment construí la del convent.

El 1731 fou contractat per a construir la capella de la comunió de l’església parroquial d’Agost i, a la mort de Chàpuli, fou nomenat arquitecte de l’ajuntament d’Alacant.

Tastu i Mundi, Pere

1 Resposta

(Perpinyà, 10 abril 1758 – 18 novembre 1822)

Impressor. S’associà al seu cunyat Josep Francesc Reynier. Fundacions seves foren els periòdics “Memorial administratif du départament des Pyrénées-Orientales” (1815), de poca durada, i “Feuille d’affiches, annonces, avis divers” (1816).

Des del 1805 publicava un “Almanach du départament des Pyrénées-Orientales”, que subsistiria fins al 1870.

Fill i col·laborador seu fou Josep Tastu.

Simon i Delitala, Domènec

3 Respostes

(l’Alguer, Sardenya, 10 setembre 1758 – Torí, Itàlia, 1829)

Jurisconsult. Fill de Bartomeu Simon i germà de Mateu Lluís i de Joan Francesc. Estudià a Sàsser i Càller. Incorporat al consell suprem de Sardenya (1780). Reedità llibres clàssics, esdevinguts rars, sobre Sardenya.

Membre i secretari del braç militar a les corts de Càller (1793), fou designat per a representar els diputats sards prop de la cort de Torí, on fixà la seva residència.

Hom coneix, almenys, un sonet seu en català, dedicat al bisbe Melano.

Fages i Padern, Jacint

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 1683 – 1758)

Advocat. Ocupà diversos càrrecs públics.

Cotanda i Clemente, Josep

1 Resposta

(València, 1758 – 11 novembre 1802)

Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual fou elegit membre el 1793. Era imatger de molta fama i molt destre en l’escultura decorativa.

Esculpí l’altar major de l’església de Sant Esteve i els Sants Joans de l’església de Sant Joan del Mercat de València, considerada la seva millor obra.

Birotteau, Joan Bonaventura

1 Resposta

(Perpinyà, 21 octubre 1758 – Bordeus, França, 24 octubre 1793)

Advocat i polític. Germà de Josep. Administrador del departament dels Pirineus Orientals i cap d’una companyia de milícies durant la Revolució Francesa, fou elegit diputat a la Convenció (1792).

Afiliat a la fracció més moderada dels girondins, lluità contra els excessos de la repressió i el monopoli polític de París. Proscrit i empresonat, assolí d’escapar, però intentà, vanament, d’aixecar el país des de Lió; capturat prop de Bordeus, morí guillotinat.

Barceló i Tomàs, Josep

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1758 – 1821)

Metge i poeta. Es doctorà en medicina a Palma de Mallorca (1780). Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Mèdico-pràctica de Mallorca (1787).

És autor de diversos tractats mèdics i de poesies inèdites, en llatí i en castellà, de tema religiós.

Artigues i Suau, Pere Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1712 – Paraguai ?, 1758)

Missioner jesuïta. Missioner a les reduccions del Paraguai, on visqué des de l’any 1733.

Exercí el seu ministeri entre els lules i tobes, les llengües dels quals arribà a dominar.

Gallès i Salabert, Josep

Deixa un comentari

(Castellterçol, Moianès, 20 agost 1758 – Vic, Osona, 24 desembre 1836)

Músic. Mestre de capella i organista de la catedral de Vic.

De l’escola d’Antoni Soler, les seves vint-i-tres sonates conservades, per a clavecí, són una mostra notable de l’estil galant.

Cassanyes, Jaume Josep

2 Respostes

(Canet de Rosselló, Rosselló, 11 setembre 1758 – 22 abril 1843)

Polític, cirurgià i militar. Estudià medicina a Perpinyà. Nomenat batlle de Canet, fou elegit diputat a la Convenció (1792-95), on votà la mort de Lluís XVI.

Quan les forces del general Ricardos envaïren el Rosselló, Danton l’envià com a representant del poble a l’exèrcit dels Pirineus Orientals; col·laborà en la victòria de Parestortes (1793), on fou ferit, i a la presa de Puigcerdà. Fou membre del Consell dels Cinc-cents.

El 1817 fou proscrit per regicida; residí a Suïssa i a l’Escala (Alt Empordà) (1821), on féu de cirurgia-barber.

Escriví unes Memòries (publicades en 1888-90).