Arxiu d'etiquetes: 1754

Clarós, Llorenç

(Figueres, Alt Empordà, 1754 – a 1829)

Fabricant d’indianes. Fundà a Barcelona la indústria d’indianes Llorenç Clarós i companyia, que li proporcionà una considerable fortuna. El 1793 i el 1794 contribuí a la guerra contra la República Francesa amb importants donatius pecuniaris. El 1806 figurava en la matrícula de comerciants de la Junta de Comerç de Barcelona.

Es féu construir un palau a la riera de Sant Joan, contigu a la fàbrica i amb sales decorades pel Vigatà, desaparegut amb la reforma de Barcelona el 1909.

Fou el pare de  Marianna Clarós, la qual es casà amb el també fabricant d’indianes Domènec Serra i Armadà, el qual continuà la indústria del seu sogre. .

Anglès, Pere Màrtir

(Tarragona, 1681 – Barcelona, 1754)

Gramàtic i historiador dominicà. Publicà un Prontuario ortologigráfico trilingüe (1742; ortografia comparativa del llatí, el castellà i el català), una biografia de Fra Tomàs de Vidal i Nin (1744).

També escriví diversos manuscrits, un diccionari català-llatí, el Lumen Domus… (continuació dels annals del convent de Santa Caterina de Barcelona) i unes Noticias pertenecientes a los condados de Cataluña (continuació de l’obra de Francesc Diego).

Amat i de Cortada, Feliu d’

(Barcelona, 1754 – 1834)

Científic. Era de família noble. Després de professar a l’escola d’enginyers de Barcelona, fou el primer membre elegit numerari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de la mateixa ciutat (1772), institució en la qual ocupà els càrrecs de tresorer i de secretari interí, així com de cursor i director de la secció d’àlgebra i geometria.

Contribuí a les tasques de l’acadèmia, especialment amb una memòria sobre les qualitats i la resistència de les fustes del país.

Ocupà també càrrecs polítics i administratius, així a Barcelona, on fou regidor i síndic general, com a Madrid, a la secretaria d’estat, i fou enviat en missió a l’estranger.

Acadèmia de Medicina de Barcelona

(Barcelona, 1754 – )

(RAMC)  Institució. Iniciada de manera informal, el 1770 adoptà caràcter oficial i el 1786 rebé el títol de reial.

Celebra sessions científiques i àdhuc, durant alguns anys del segle XIX, impartí ensenyances de medicina.

Entre les seves publicacions periòdiques hi ha els “Anales de Medicina y Cirugía”, des del 1915, i el “Boletín Informativo”, des del 1964.

El 10 de desembre de 1991 adoptà el nom oficial de Acadèmia de Medicina de Catalunya.

Enllaç web:  Acadèmia de Medicina de Catalunya