(Benasc, Ribagorça, 31 desembre 1745 – València, 14 febrer 1821)
Polític i militar. Fou secretari de guerra de Carles IV (1799-1801), capità general de Mallorca (1796-98), de València (1798-99) i de Catalunya (1799).
Fracassà en pretendre d’organitzar batallons de milícia a València, davant l’oposició de la ciutat. El 1808 no volgué prendre el comandament de la ciutat de Saragossa.
Sufragà les despeses per a la construcció dels banys de Benasc (1801).
(Barcelona, 12 desembre 1745 – Roma, Itàlia, 19 novembre 1814)
Metge. Catedràtic d’anatomia, dirigí el col·legi mèdic de Madrid, treballà especialment sobre la verola i les formes de prevenir-la per la inoculació. Fou metge de cambra de Carles IV de Borbó.
La seva obra més coneguda fou un Curso completo de anatomía del cuerpo humano (cinc volums), redactat en col·laboració amb Jaume Bonells, que exercí molta influència durant mig segle.
(Tortosa, Baix Ebre, 14 desembre 1702 – Tonquín, Vietnam, 22 gener 1745)
Dominicà. Prengué l’hàbit al convent de Barcelona. El 1729 esdevingué membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
Exercí el ministeri a les Filipines. Passà després a Tonquín. Fet captiu i empresonat, fou decapitat.
El 1906 Pius X el beatificà, juntament amb altres companys.
(Campdevànol, Ripollès, 1745 – Manresa, Bages, 1818)
Frare caputxí. Fou provincial de l’orde (1798-1801).
És autor de la Crónica de la santa provincia de capuchinos de la Madre de Dios de Cataluña, 1578-1633. L’obra fou inclosa en gran part a la Biografía hispano capuchina publicada pel cardenal Vives i Tutó el 1891.
(Barcelona, 1745 – segle XIX)
Metge. Membre de les acadèmies de medicina de Barcelona, de Madrid i de París.
Publicà treballs sobre els atacs de feridura, les morts sobtades a Barcelona (1781) i l’alletament dels infants (1792), i, en col·laboració amb Ignasi Lacaba, un Curso completo de anatomía del cuerpo humano (1796-1800), que fou el primer tractat modern d’anatomia publicat a la Península.
És un autor important en el ressorgiment de la medicina catalana.
(Badalona, Barcelonès, 1672 – San Pier d’Arena, Gènova, Itàlia, 1745)
Militar i músic. Comte de Savallà i Peralada, marquès d’Anglesola i vescomte de Rocabertí. Fill de Joan de Boixadors i de Rocabertí. Era conegut també per Joan Antoni de Pacs. Estudià música a Montserrat i compongué algunes peces musicals.
Austriacista, com a capità de la Coronela defensà Barcelona durant els setges de 1697 i 1706. Fou nomenat governador de Mallorca (1706) i foragità els borbònics de l’illa. Abandonà el càrrec el 1709, i, de nou a Barcelona, fou director de la capella musical de l’arxiduc Carles III a Barcelona, al qual acompanyà a Viena (1711) i des d’allà portà a terme gestions diplomàtiques per evitar l’evacuació de les tropes imperials de Catalunya.
Fou nomenat cavaller director de la capella imperial de música de Viena (1717-21) i posteriorment president i porta-segells del Suprem de Flandes. A la mort de l’emperador (1740) anà a Itàlia, on morí.
L’any 1700 participà en la fundació de l’Acadèmia Desconfiada i en fou elegit president.
(Barcelona, 7 febrer 1745 – 16 octubre 1821)
Escultor. Artísticament representa el trànsit entre el darrer barroc i el rococó, encara que les seves primeres imatges deixaven sentir la influència del neoclàssic (estàtues d’apòstols conservades a Montserrat).
El seu primer mestre fou l’arquitecte i escultor Pere Costa; després passà, l’any 1761, a Valls, al taller de Lluís Bonifaç, on cultivà el sentit artesà de l’escultura.
L’any 1770 ingressà al col·legi d’arquitectes, escultors i tallistes, i el 1778 presentà un baix relleu a l’Acadèmia de San Fernando que li valgué el nomenament d’acadèmic numerari.
Des del punt de vista estilístic, la seva obra acusa tres estils: barroc (Sant Joaquim i Santa Anna de l’església de la Mercè, Sant Bru de l’església de Sant Jaume, Sant Agustí i Santa Eulàlia de l’església de Santa Anna, totes a Barcelona); francament acadèmic (sèrie de Sant Josep Oriol, La Verge dels Desamparats de l’església del Pi), i el d’una obra més original i realista, representada per les figures de pessebre i la sèrie de Santa Anna i la Verge.
Dades dels Països Catalans 