Arxiu d'etiquetes: 1740

Terrats, Joan Francesc

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1740 – París, França, 1796)

Polític. Jutge de la vegueria del Rosselló i el Vallespir. El 1789 s’oferí al ministre Necker per a organitzar a Perpinyà la reunió dels tres braços prèvia als estats generals d’aquell any.

Celebrada la reunió, assolí d’ésser-ne elegit president (amb la protesta de la noblesa i el clericat, que es retiraren) i diputat als estats generals, elecció que fou impugnada. Lluís XVI de França, en compensació, l’ennoblí.

Passà a Versalles i acompanyà el rei quan aquest fou obligat a anar a París.

Serrano, Jaume

Deixa un comentari

(Castalla, Alcoià, 1740 – Cadis, Andalusia, 1799)

Frare mínim. Era examinador sinodal a Cadis.

Publicà una traducció al castellà dels salms i els càntics.

Sánchiz, Francesc

1 Resposta

(València, 1740 – 8 setembre 1791)

Escultor. Deixeble d’Ignasi Vergara. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, i n’esdevingué acadèmic de mèrit (1772) i tinent director (1774). També fou acadèmic de mèrit de l’Academia de San Fernando de Madrid (1779).

És autor de La Transfiguració i de l’Al·legoria de Carles III, i de diverses imatges de sants per a la seu de València.

Sánchez, Marià Ramon

Deixa un comentari

(València, 1740 – Madrid, 1822)

Pintor i miniaturista. Fou pintor de cambra de Carles III de Borbó.

Féu, per encàrrec d’aquest, quadres que representaven vistes de tots els ports d’Espanya.

Rovira i Fernández de Mesa, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(Alacant, 14 juliol 1740 – València, 24 maig 1823)

Militar. Fill del regidor d’Alacant Joan Rovira i Salafranca. Fou comissari general i comandant principal del cos d’artilleria de Marina, professor d’artilleria de l’Acadèmia de guàrdies marines de Cadis, comandant d’artilleria al departament de Cartagena i des del 1781 comandant de tot el cos.

Retirat a València el 1809, arran de la guerra del Francès, obtingué l’ascens a tinent general.

És autor de manuals pedagògics: Tratado de artillería (1773), Compendio de matemáticas (1781-91), Ejercicios de cañón y mortero (1787), tots publicats a Cadis.

García de la Cuesta y Fernández de Celis, Gregorio

Deixa un comentari

(La Lastra, Castella, 1740 – Palma de Mallorca, 1811)

Militar. Ascendit a mariscal pel seu comportament en la invasió del Rosselló i la defensa de Catalunya (1793-94). Fou nomenat capità general de Balears el 1798 i en 1810-11.

Publicà el Manifiesto que presenta a la Europa… (Palma de Mallorca, 1811).

Garcia, Bernat

Deixa un comentari

(València, 1740 – Venècia, Itàlia, 1800)

Dramaturg. Jesuïta. Per expulsió del seu orde (1767), residí a Ferrara i a Venècia.

Escriví en italià poemes, elogis fúnebres i drames; entre els darrers destacà Tarquino il Superbo (1782), així com adaptacions d’obres de García de la Huerta Marcella, ossia la innocenza salvata e la calunnia punita (1786), Gonzalo della Riviera… (1786-89) i La zingara (1791-1800).

Galiana i Cervera, Lluís

2 Respostes

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 8 juny 1740 – 4 març 1771)

Religiós i escriptor. Professà en l’orde dominicà el 1756 i estudià als col·legis d’Oriola, Ontinyent i València.

Publicà comentaris a obres de fra Luis de León (1769, 1765) i mantingué una extensa correspondència amb Gregori Maians, Agustí Sales, Carles Ros, Josep Teixidor i altres erudits i escriptors valencians sobre problemes culturals ben diversos. L’epistolari ha estat publicat en part per Roc Chabàs (1891) i Vicent Castañeda i Alcover (1923, 1926). Hi ha manuscrits seus a l’Academia de la Historia (Madrid) i les biblioteques Universitària i Municipal de València.

Hom li ha atribuït la Rondalla de rondalles (1768, 1776, 1820, 1971, etc), obra de caràcter summament popular, que aplega, literàriament, una gran quantitat de vocables i frases fetes del País Valencià. Redactà també una Recopilación de refranes valencianos (1920) i un quadern d’esmenes i addiccions a Escritores del Reino de Valencia, de Vicent Ximeno.

Per la seva posició davant la problemàtica lingüística i cultural valenciana, Galiana ha estat inscrit dins el petit cercle valencià del segle XVIII anterior a la Renaixença.

Colomes, Joan Baptista

Deixa un comentari

(València, 22 febrer 1740 – Bolonya, Alemanya, 17 gener 1808)

Dramaturg. Jesuïta des del 1755, era a Oriola l’any de l’expulsió (1768).

Restà a Ferrara fins al 1773, i després s’establí a Bolonya, on escriví drames neoclàssics de tema històric: Coriolano (1779), Scipione in Cartagine (1783), o hispànic: Agnesi di Castro (1781) i assaigs, com Les philosophes à l’encan (1796).

Tornà a València el 1798, on el 1801 publicà poesies, en castellà i en català, sobre sant Vicent Ferrer. Fou novament exiliat.

Caballero i d’Urbina, Ramon Deodat

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 19 juny 1740 – Roma, Itàlia, 28 abril 1829)

Jesuïta i polígraf. Era de família procedent d’Extremadura. Visqué uns anys exiliat a Itàlia, arran de l’expulsió de l’orde.

S’establí a Roma, on publicà un catàleg d’incunables hispànics (De prima typographiae hispanicae aetate specimen, 1793) i estudis, en alguns dels quals ocultà el seu nom veritable. Els més remarcables són Observazioni sulla Patria del Pittore Giuseppi di Ribera detto lo Spagnoletto (Roma, 1796), Bibliotheca scriptorum Societatis Jesu Supplementa (1814-16) i Observaciones americanas y Suplemento crítico a la historia de Méjico, que restà inèdita per l’oposició que hi féu la censura espanyola.