Arxiu d'etiquetes: 1694

Teixidor, Josep -erudit, s. XVIII-

1 Resposta

(el Grau de València, 1694 – València, 1775)

Erudit. Prengué l’hàbit dominicà el 1710 al convent de predicadors de València. Acabats els estudis, fou destinat al convent d’Alacant com a professor de filosofia, però aviat fou traslladat al convent valencià, on es dedicà a l’arxiu, en el qual treballà fins a la seva mort. El 1730 fou nomenat historiador de l’orde a la província de València i el 1765 fou ampliat a l’àmbit de la província d’Aragó.

Escriví diversos volums sobre la història d’alguns convents de l’orde, en especial sobre el de la ciutat de València i els seus membres il·lustres (Necrologio), sobre la història i antiguitats de València, el seu estudi general (amb un catàleg de provisió de càtedres del 1500 al 1616), un episcopologi fins el 1773, anotacions a les Trobes de Jaume Febrer, que considerà autèntiques, correccions i addicions als Escritores del Reino de Valencia, de V. Ximeno.

Mantingué correspondència erudita amb Lluís Galiana i amb els germans Maians i Siscar.

Safortesa-Tagamanent i Sunyer -germans-

1 Resposta

Eren besnéts de Pere Joan de Safortesa-Tagamanent.

Francesc de Safortesa-Tagamanent i Sunyer  (Illes Balears, segle XVII – Itàlia ?, 1693)  Noble. Al quedar vidu de la princesa de Sancí, fou bisbe de Siracusa.

Mateu de Safortesa-Tagamanent i Sunyer  (Illes Balears, segle XVII – 1671)  Cavaller de Montesa. Jurat en cap de Mallorca i darrer mascle de la línia.

Pere de Safortesa-Tagamanent i Sunyer  (Illes Balears, segle XVII – Itàlia ?, 1694)  Cavaller de Sant Joan. Fou governador de Calàbria.

Safortesa i de Pacs-Fuster, Ramon de

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 15 agost 1627 – 15 octubre 1694)

Militar i comte de Formiguera. La seva activitat com a bandoler provocà que l’Audiència de Mallorca i el Consell d’Aragó decretessin la confiscació dels seus béns. Gràcies a l’indult reial (1653) no se li aplicà aquesta mesura. El 1680 fou procurador reial de Mallorca.

Popularment era conegut pel Comte Mal.

Folc de Cardona, Antoni -noble i escriptor-

Deixa un comentari

(València, 1623 – Madrid, 1694)

Noble i escriptor. Era marquès de Castellnou i de Ponts, i baró de Massalavés, Paranxet i Prades.

Fou gentilhome de cambra de Joan d’Àustria, el fill de Felip IV. Més tard ocupà el càrrec de majordom a la cort de Carles II. També fou membre del Consell d’Aragó. Tingué una participació molt destacada a les Corts de Saragossa de 1677.

Ja d’edat i havent restat vidu, s’ordenà sacerdot, encara que tenia fills.

És autor de les comèdies Lo mejor es lo mejor, Vencer al fuego es vencer, El más heroico silencio i d’altres.

Figuerola i Espècies, Francesc

Deixa un comentari

(València, 1654 – 1694)

Poeta. És autor de poesies en castellà i d’alguns altres escrits.

Ferrer i Castro, Joan Baptista

Deixa un comentari

(València, 31 octubre 1694 – 12 abril 1748)

Prelat. Era doctor en ambdós drets. Fou canonge de València.

Felip V de Borbó el nomenà bisbe de Lugo el 1745. Després li fou conferit el bisbat de Calahorra, però morí abans de prendre’n possessió.

És autor d’alguns escrits de dret canònic.

Despuig i Cotoner -germans-

4 Respostes

Eren fills de Joan Despuig i Martínez de Marcilla, i també germà de Llorenç Despuig i Cotoner.

Ramon Despuig i Cotoner  (Palma de Mallorca, 1694 – 1772)  Durant l’empresonament del seu pare fugí de Mallorca i es posà al servei del marquès d’Asfeld en el setge de Palma de Mallorca. Fou capità del nou Regiment de Dragons de Palma que el seu pare creà el 1719. Fou pare d’Antoni i de Joan Despuig i Dameto.

Francesc Despuig i Cotoner  (Palma de Mallorca, 1696 – Piacenza, Itàlia, 1746)  Mariscal de camp. Morí a la batalla de Piacenza, amb el seu germà Joan.

Nicolau Despuig i Cotoner  (Palma de Mallorca, 1703 – 1775)  Fou batlliu de Mallorca i comanador del Masdéu (1730-34), a l’orde de Sant Joan.

Joan Despuig i Cotoner  (Palma de Mallorca, 1718 – Piacenza, Itàlia, 1746) Morí a la batalla de Piacenza, amb el seu germà Francesc.

Coral, Felip

1 Resposta

(València, segle XVII – abans 1694)

Imatger. Treballà a València (imatges de sant Francesc de Borja i sant Lluís Bertran a la façana de la parròquia de Sant Joan del Mercat) i a Castella (hom li atribueix la imatge de la Mare de Déu dels Dolors de la capella de la Veracruz de Salamanca).

Cardona-Borja i d’Alagó, Antoni de

2 Respostes

(València, 1623 – Madrid, 16 març 1694)

Escriptor. Fill d’Alfons de Cardona-Borja i Milà d’Aragó. Segon marquès de Castellnou i de Ponts. Fou gentilhome de cambra de Joan Josep d’Àustria i majordom de Carles II. Membre del Consell d’Aragó, participà activament en les corts de Saragossa del 1677.

Vidu de Teresa del Milà, que li aportà la baronia de Massalavés, fou ordenat sacerdot.

Escriví diverses comèdies, algunes de les quals foren representades i editades: Lo mejor es lo mejor, Más es servir que reinar i El más heroico silencio.

Benasser, Pere

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1694)

Teòleg. El 1691 dedicà al rei Carles II una història de Ramon Llull. És autor d’altres obres d’estudis lul·lians.