Arxiu d'etiquetes: 1690

Calbó i Gualbes, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 1625 – Deinze, Flandes, 1690)

Militar. Passà al servei de França durant la Guerra dels Segadors.

Com a mariscal de camp eixí de Barcelona al davant de les forces franceses que abandonaren la ciutat (1652).

Lluità en les campanyes europees de Lluís XIV: al Franc Comtat (1668) i a Holanda (1672), on fou governador d’Arnhem i, després, de Maastricht, ciutat que defensà destrament.

En la invasió de Catalunya del 1684 obtingué la victòria del Pontmajor, prop de Girona.

Els últims anys lluità novament a Flandes.

Bournonville, Alexandre de

3 Respostes

(Brussel·les, Bèlgica, 5 gener 1616 – Pamplona, Navarra, 20 agost 1690)

Príncep de Bournonville (1658). Militar i polític. El 1676 passà a Catalunya amb el càrrec de mestre de camp.

Residí a Sicília (1677) i tornà a Barcelona com a lloctinent de Catalunya (1678-84), durant un període de treva entre Lluís XIV de França i Carles II, que ell aprofità per a construir fortificacions.

Esclatada novament la guerra (1684), resistí el setge de Girona posat per les tropes franceses.

Aragó y Fernández de Córdoba, Pedro Antonio de

6 Respostes

(Lucena, Andalusia, 7 novembre 1611 – Madrid, 1 setembre 1690)

Lloctinent de Catalunya (1642) i virrei de Nàpols (1666-72). Fill d’Enric d’Aragó Folc de Cardona i Córdoba.

Fou nomenat per Olivares (1642) general de l’exèrcit destinat a acudir al Rosselló. Quan s’hi dirigia, travessant el Penedès, fou derrotat a la Granada pels catalans i els francesos. Restà presoner a Montpeller fins al 1644.

Essent virrei féu traslladar d’allí a Poblet les restes d’Alfons IV el Magnànim (1671). Donà nombroses relíquies al monestir, així com la seva biblioteca, d’uns quatre mil volums; també hi féu fer, entre altres obres, un campanar (1662) i les tombes d’Alfons el Magnànim i del seu germà l’infant Enric.

Es titulà duc de Sogorb i de Cardona, en morir (1670) el seu nebot Joaquim.