(Torques, Alt Palància, segle XVII – )
Títol concedit el 1680 a Josep de Castellví Coloma d’Alagó, sobre el lloc de Torques.
Passà als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d’Almonesir.
Vilatorques, marquesat de
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: 1680
Valda i Moya, Pere de
(València, segle XVII – 1664)
Cavaller de Sant Jaume. Fill de Ferran Llorenç de Valda i Leriza, al qual succeí com a correu major de València.
Escriví un Tratado de la nobleza (1663) i una Defensa del oficio de correo mayor de la Ciudad y Reino de Valencia (1658).
Es casà amb Jerònima de Castellví i Carròs i, a la seva mort el succeí en el càrrec el seu fill:
Ferran de Valda i de Castellví (València, segle XVII – 1680) Correu major de València. A la seva mort, fou succeït en el càrrec pel seu fill
Pere Ignasi de Valda i Figuerola (València, segle XVII – segle XVIII) Cavaller. Marquès consort de Busianos, Fou ja el darrer membre de la família que exercí el càrrec de correu major de València, puix que en fou destituït amb la Nova Planta.
Tahuenga, Gaspar (I)
(País Valencià, 1613 – València, 1680)
Religiós. Era mestre en arts i doctor en teologia. Fou catedràtic d’arts a la universitat valenciana. Ocupà el rectorat del nou convent dels Sants Reis. Tenia un benifet a la seu. Ingressà a la congregació de Sant Felip Neri.
És autor de l’obra Modo facilísimo y breve para tener oración mental.
Sant Feliu, comtat de
(Rosselló, segle XVII)
Títol concedit el 1680 a Francesc de Ros i d’Alemany per Lluís XIV de França, sobre les senyories de Sant Feliu d’Amunt i Sant Feliu d’Avall, que havia comprat el 1666 als Rocabertí-Pau.
Salvador i Gómez, Llucià
(València, vers 1640 – vers 1680)
Pintor. Germà de Vicent. Deixeble de Jeroni Jacint Espinosa.
És autor d’una Verge, que en porta la firma, i se li atribueixen una Santa Bàrbara i el retrat del Degà Fenollet (catedral de València) i un Sant Erasme (Sant Domènec, València). Hom li ha vist influència rubensiana.
Ribera, Pere Antoni
(País Valencià, segle XVII – València, 1680)
Bandoler. Frare agustinià. S’oferí al lloctinent general de València Pedro Manuel Colón de Portugal, per capturar el bandoler mossèn Senent a canvi de l’indult del seu germà, també bandoler, i acceptada la proposició, es convertí en cap de quadrilla i aconseguí de capturar el bandoler Senent.
Deixà aleshores l’hàbit i es convertí ell mateix en bandoler i es féu temible sota el nom d’el Frare. Capturat a Horta de València i empresonat a la torre dels Serrans, el governador de València Josep de Castellví i d’Alagó el processà i féu garrotar malgrat la reclamació del pres feta per l’arquebisbe Joan Tomàs de Rocabertí.
Aquest excomunicà el governador per haver infringit el fur eclesiàstic -juntament amb la resta del tribunal i la ciutat de València-; el lloctinent general fou deposat del càrrec i el governador no fou perdonat fins després d’ésser multat i sotmès a una pública i humiliant pena corporal de mans del mateix arquebisbe.
Fortea, Josep
(Calamocha, Aragó, vers 1680 – València, vers 1750)
Pintor, gravador i arquitecte. Establert a València. Excel·lí en la pintura de flors i fou hàbil en la perspectiva.
Entre les seves obres cal remarcar els retaules de l’església valenciana de Sant Nicolau (1726). Gravà un pla topogràfic de València, delineat per Tomàs Vicent Tosca.
Cotonera, la
(Malta, 1663 – 1680)
Línia de fortificacions de l’illa.
Feta construir pel gran mestre de Sant Joan, Nicolau Cotoner i d’Olesa, per tal d’unir La Città Vittoriosa (l’antic Borgo) a La Sangles, a llevant del Gran Port, davant La Valette.
Cotoner i d’Olesa, Nicolau
(Palma de Mallorca, 19 febrer 1608 – Malta, 29 abril 1680)
Cavaller. Fill de Marc Antoni Cotoner i de Santmartí, i germà dels altres Cotoner i d’Olesa.
Substituí al seu germà Rafael com a batlliu de Mallorca i com a gran mestre de l’orde de l’Hospital.
Costejà la famosa fortalesa de Malta, anomenada la Cotonera, que subsistí fins a l’entrada de Napoleó. Va fundar una càtedra de medicina i anatomia a l’hospital de Malta.
Carrera, Josep (I)
(Perpinyà, 8 desembre 1680 – 11 abril 1737)
Metge. Nebot de Francesc Carrera. Exercí la professió a Perpinyà, on fou diverses vegades rector de la universitat.
Fou el pare de Tomàs Carrera.
Dades dels Països Catalans 