(Barcelona, 1672 – 1735)
Religiós escolapi. El 1711 es traslladà a Itàlia, on estudià a fons molts documents d’arxiu que li serviren per a escriure un Compendio de los anales de las Escuelas Pías (1730).
També és autor d’un assaig en italià, de caràcter político-religiós, sobre les condicions que havia de reunir la monarquia catòlica.
(Badalona, Barcelonès, 1672 – San Pier d’Arena, Gènova, Itàlia, 1745)
Militar i músic. Comte de Savallà i Peralada, marquès d’Anglesola i vescomte de Rocabertí. Fill de Joan de Boixadors i de Rocabertí. Era conegut també per Joan Antoni de Pacs. Estudià música a Montserrat i compongué algunes peces musicals.
Austriacista, com a capità de la Coronela defensà Barcelona durant els setges de 1697 i 1706. Fou nomenat governador de Mallorca (1706) i foragità els borbònics de l’illa. Abandonà el càrrec el 1709, i, de nou a Barcelona, fou director de la capella musical de l’arxiduc Carles III a Barcelona, al qual acompanyà a Viena (1711) i des d’allà portà a terme gestions diplomàtiques per evitar l’evacuació de les tropes imperials de Catalunya.
Fou nomenat cavaller director de la capella imperial de música de Viena (1717-21) i posteriorment president i porta-segells del Suprem de Flandes. A la mort de l’emperador (1740) anà a Itàlia, on morí.
L’any 1700 participà en la fundació de l’Acadèmia Desconfiada i en fou elegit president.
(Tarragona, 1620 – 1672)
Poeta barroc. Fou canonge i arxiver de la seu tarragonina i escriví un Archiepiscopologio de Tarragona, fins el 1654.
La seva poesia, aplegada en el manuscrit Matalàs de tota llana i potser en el titulat Pancàrpia poètica, adoptà les formes i els temes molt diversos de l’estètica culterana.
Els poemes jocosos i escatològics són probablement influïts per Francesc Vicent Garcia.
Dades dels Països Catalans 