Arxiu d'etiquetes: 1591

Ribera i Cucó, Josep de

(Xàtiva, Costera, 12 gener 1591 – Nàpols, Itàlia, 2 setembre 1652)

Pintor. Visqué a València. Devers el 1611 es traslladà a Itàlia, on sembla que residí per un temps a Parma i Pàdua. Després d’un sojorn breu a Roma apareix a Nàpols el 1616. S’hi establí i hi feu famós el sobrenom de lo Spagnoletto.

Fou protegit del duc d’Osuna, virrei de Nàpols, i també pels virreis espanyols posteriors, circumstància que explica que bona part de la seva producció anés a territoris espanyols, encara que moltes teles en sortiren altra vegada en temps més moderns.

El seu art, partint del gust tenebrista comú amb Francesc Ribalta, que segurament havia conegut a València, evolucionà devers una tendència més idealitzada, en què una certa preferència per les situacions límits, potser també adquirida del mestre de Solsona, perd patetisme per un desig d’acostar-se a una major bellesa i serenitat dels models i pel tractament distint de la llum, amb transparències delicades i tons d’ambre.

Les seves obres són als museus més importants del món (de l’Ermitage de Leningrad, de Nàpols, de Belles Arts de Budapest, del Prado, Louvre de París, de Dresde, de Nova York, etc), així com també a l’Academia de San Fernando de Madrid, a la seu de València (cremada el 1936), a la catedral de Nàpols, a l’església de la cartoixa napolitana de Sant Martí, a Nàpols, a Roma, etc.

Cardona i Colón, Maria de

(País Valencià, segle XVI – 1591)

Dama. Cosina germana de Felip de Cardona i de Borja, el qual heretà el marquesat de Guadalest a la mort de Maria, la qual s’intitulà duquessa de Veragua i marquesa de Jamaica, com el seu germà Cristòfor de Cardona i Colón.

Bacó i Despuig, Joan Antoni

(Palma de Mallorca, 1591 – 1665)

Religiós agustí i teòleg. Primer lector del seu orde a Mallorca, qualificador del Sant Ofici i consultor del bisbe i jurats de Mallorca.

Escriví una Suma de los preceptos del decálogo de la Iglesia, de la qual foren fetes tres edicions (Mallorca 1661, 1689; Madrid 1668).

Acadèmia dels Nocturns

(València, 1591 – 1594)

Institució. Agrupà intel·lectuals amb afeccions literàries i organitzà tres justes poètiques.

El castellà fou l’idioma predominant en les manifestacions dels seus membres.

Galí, Francesc

(Catalunya, 1539 – Mèxic, 1591)

Navegant. Anà a Amèrica i al Japó. En 1582, l’arquebisbe i virrei de Mèxic, P. Moya, li encarregà de trobar un bon port a la costa del Pacífic per a les naus provinents de les Índies Occidentals. Amb dues fragates salpà d’Acapulco amb aquest objecte.

Fent un estudi dels corrents oceànics, arribà a Manila, d’on passà a Macao. De tornada abordà, el 14 de juliol de 1548, el magnífic port natural on s’alça avui la ciutat de San Francisco. Féu algunes altres exploracions per Califòrnia.

Deixà un manuscrit dels seus viatges, trobat a Gos per l’holandès J. H. van Linschten, que el publicà traduït i fent costat a una obra pròpia, en un llibre imprès a Amsterdam en 1596. Fou traduït a l’anglès en 1598 i al francès en 1610.

Brudieu, Joan

(diòcesi de Llemotges, França, 1520 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1591)

Compositor. Fou mestre de capella de la catedral d’Urgell del 1539 al 1589 i actuà amb el mateix càrrec a Santa Maria del Mar, de Barcelona (1577-78).

És autor de la col·lecció De los madrigales del muy Reverendo Joan Brudieu Maestro de capilla de la Sancta Yglesia de la Seo de Urgel, a cuatro bozes… (1585), dedicada al duc de Savoia amb motiu del seu casament amb Caterina d’Àustria, conté quinze madrigals a quatre veus i uns Goigs de Nostra Dona, de tres a sis veus (1585). Quatre d’aquests madrigals tenen text català i dos són escrits sobre poemes d’Ausiàs Marc.

També se n’ha conservat una missa de difunts a quatre veus, que és l’única obra catalana d’aquest gènere del segle XVI d’autor conegut.

La seva escriptura contrapuntística expressa una forta emotivitat. La seva llibertat d’estil el vinculen més als músics renaixentistes francesos que no pas a l’escola romana.