Arxiu d'etiquetes: 1507

Vera i Mendoza, Joan de

Deixa un comentari

(Alzira, Ribera Alta, 25 novembre 1453 – Roma, Itàlia, 4 maig 1507)

Cardenal. Doctor en dret, passà al servei de Roderic de Borja a Roma, on fou preceptor de Cèsar de Borja, i després, vicari seu a València. El 1500 Alexandre VI el nomenà arquebisbe de Salern, cardenal i legat prop dels reis de Catalunya-Aragó, Castella, Portugal, França i Anglaterra per promoure-hi la croada.

A la mort d’Alexandre, corregué la veu que Cèsar volia que 11 cardenals el nomenessin papa. Juli II, el 1505, el nomenà bisbe de Lleó; Ferran II el Catòlic ho acceptà, perquè curés dels seus afers a Roma, però Felip el Bell de Castella, s’hi oposà decididament. És sebullit a l’església romana de Sant’Agostino.

Ribera y de Toledo, Diego de

Deixa un comentari

(Lleó, Castella, segle XV – Segòvia, Castella, 6 febrer 1543)

Bisbe de Mallorca (1507-11). Era degà de l’església de Lleó quan fou promogut a bisbe de Mallorca. Sembla que no residí mai a l’illa.

Primer tingué com a substitut Miquel Morro, d’Inca, bisbe titular de Bugia, que el 1520 anà a aquella diòcesi, després d’ésser reconquerida. Després hi tingué com a vicari general Arnau Albertí, que seria més tard bisbe de Patti (Sicília) i inquisidor.

Es conserven alguns decrets seus.

Castañeda, Antonio de

Deixa un comentari

(Valladolid, Castella, 1507 – Illes Balears, 1583)

Eclesiàstic. El 1541 arribà a Mallorca com a soldat de la tropa de Carles I dirigida contra els corsaris. Després de la desastrosa campanya, tornà a Mallorca i s’hi féu ermità.

Ordenat sacerdot, residí, amb altres sacerdots ermitans, a l’antic col·legi de Miramar, dins el terme de Valldemossa, durant prop de quaranta anys.

Fou conseller espiritual de Jeroni Nadal i de Caterina Tomàs.

Borja i Cattanei, Cèsar de

9 Respostes

(Roma, Itàlia, 13 setembre 1475 – Viana, Navarra, 12 març 1507)

Prelat i militar. Fill del papa Alexandre VI i de Vannozza Catanei. Fou inicialment destinat a la carrera eclesiàstica, i gràcies a les influències del seu pare obtingué, ben d’hora, diverses prebendes importants: protonotari apostòlic (1482), bisbe de Pamplona (1491), arquebisbe de València (1492) i més tard cardenal (1493), tot i que només era un simple tonsurat. Fou nomenada diaca el 1494.

A la mort del seu germà Joan de Borja (assassinat segons sembla per instigació del mateix Cèsar), abandonà l’estat eclesiàstic i participà activament en la política diplomàtica i militar del seu pare, per al qual obtingué l’aliança amb Lluís XII de França, i ell rebé el ducat de Valentinois i el casament amb Carlota d’Albret, germana del rei consort de Navarra.

Al final del 1499, amb el seu exèrcit es posa a les ordres del seu pare i conquerí la Romanya, terres pontifícies en poder dels grans senyors italians. El 1500 fou nomenat capità general de l’exèrcit de l’Església, i el 1501 Alexandre VI li concedí el títol de duc de la Romanya.

Participà en moltes altres accions bèl·liques i fou considerat un dels condottieri més hàbils i més brillants de l’època. Miquel Àngel li construí fortaleses, i Leonardo da Vinci li preparà màquines de guerra.

Compartí la fama de crueltat i de lascívia que hom atribueix als Borja; l’acusaren d’estar al darrera de diversos homicidis i de pressumptes relacions incestuoses amb la seva germana Lucrècia Borja.

Però la seva autoritat desaparegué en pujar al tron pontifici Juli II, enemic dels Borja; el qual el feu empresonar (1503) i perdé els càrrecs castrenses de l’Església.

Perseguit, fugí a Nàpols on fou detingut i traslladat a Castella. Aconseguí d’evadir-se del castell de Medina del Campo, i s’incorporà a les forces del seu cunyat Albert, rei de Navarra, que aleshores lluitaven contra els castellans. Morí en un incident del setge de Viana.

Foixà i de Santmiquel -germans-

7 Respostes

Eren fills de Lluís Benet de Foixà-Boixadors i de Cruïlles.

Aldonça de Foixà i de Santmiquel  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Muller de Miquel de Vilanova. També era germana d’Alemany de Foixà-Boixadors i de Santmiquel.

Joan de Foixà i de Santmiquel  (Catalunya, segle XV – 1507)  Senyor de Foixà. Successor del seu pare. Fou testament el 1507. Fou pare de Bernat Alemany de Foixà-Boixadors i de Cruïlles i de Galceran de Foixà i de Cruïlles.

Cançoneret Rovirola

Deixa un comentari

(Riudellots de la Creu, Pla de l’Estany, 1507 – 1508)

Aplec de cançons nadalenques conservat a la Biblioteca de Catalunya (manuscrit 111).

Conté 36 poesies, gairebé totes recollides de la tradició oral per Bartomeu Rovirola. Ultra les peces de tema nadalenc, hi abunden les llaors i les invocacions a la Mare de Déu.

Dues d’elles desenrotllen temes de la Passió. Quatre, almenys, es relacionen amb el teatre nadalenc. Hi fou incorporada, a més, una peça popular burlesca. Una de les poesies sembla d’origen aragonès, una altra és llatina, i una tercera és farçida (escrita en llatí i amb comentaris en català); la resta és en català.

Ha estat editat per Enric Claudi Girbal (1889-92), per Ernest Moliné i Brasés (segurament el 1906) i per Josep Romeu (1949).

Boïl, Bernat de

1 Resposta

(Tarassona, Aragó, vers 1445 – Cuixà, Conflent, 1505/07)

Diplomàtic i eclesiàstic. Secretari de Ferran II de Catalunya, es va fer eremita de Montserrat i fou superior dels ermitans montserratins (1482); traduí per a ells del llatí a l’aragonès el tractat De religione (1489).

Interessat pel lul·lisme, es relacionà amb Arnau Descós i Pere Daguí. En un viatge diplomàtic a França, enviat per Ferran II per gestionar la devolució dels comtats de Rosselló i Cerdanya, conegué Francesc de Paula, es féu mínim (1491) i introduí l’orde a la Península.

Nomenat pel papa Alexandre VI vicari apostòlic de les Índies Occidentals (1493), acompanyà Colom en el segon viatge. Morí essent abat comendatari de Cuixà.

Indegudament li ha estat atribuïda la paternitat del Llibre d’amoretes, versió catalana d’un opuscle anònim francès de sabor franciscà.