Arxiu d'etiquetes: 1459

Vic i dels Arcs, Guillem (III) de

1 Resposta

(País Valencià, segle XV – 1459)

Diplomàtic. Senyor de Gallinera, Ebo, Xeresa i Alcòder i alcaid de Peníscola i Biar. Fill i hereu de Ramon (II) de Vic. Passà a Castella al servei de la reina Elionor, i amb l’infant Ferran de Castella assistí a la presa d’Antequera, i el 1412 a la batalla del grau de Sagunt contra els urgellistes.

Alfons IV el féu cambrer major, i estigué amb ell a Nàpols i a la conquesta de Marsella (1423). El 1433 es trobava a Sicília com a conseller del lloctinent, l’infant Joan. El 1441 era mestre racional de València, i el 1444 fou enviat d’ambaixador a Castella.

Fou el pare de Lluís (I) i de Guillem Ramon de Vic i de Corbera, i de:

  • Galceran de Vic i de Lloris  (País Valencià, segle XV – Còrdova, Andalusia, segle XV)  Cavaller. S’establí a Còrdova.
  • Joan de Vic i de Lloris  (País Valencià, segle XV)  Noble. Heretà Xeresa i Alcodar.

Vic i de Vallterra, Jeroni de

4 Respostes

(València, vers 1459 – 1535)

Alt funcionari reial. Baró de Llaurí, Beniomer, Benioquer i Matada i senyor del castell i les valls de Gallinera i d’Ebo. Fill primogènit de Lluís de Vic i de Corbera, de qui heretà les possessions. Fou educat a la cort. Prengué part en la conquesta de Granada amb el seu germà Joan, que hi morí (1492). El mateix any es casà amb Violant Ferrer i Soler, filla gran de Lluís Ferrer i Eixarc.

El 1505 fou nomenat justícia criminal de València. Acompanyà l’any següent Ferran II i Germana de Foix a Nàpols, i el 1507 fou nomenat ambaixador a Roma prop del papa, càrrec que tingué fins el 1520 -fou confirmat a la mort de Ferran II per Carles I, el 1516-. La seva influència en els afers italians fou gran, sobretot en les relacions amb el regne de Nàpols, i degué ésser incrementada per la presència del seu germà Guillem Ramon, cardenal.

El 1517 fou nomenat virrei de Sicília, però no prengué possessió del càrrec i restà a Roma. Treballà a favor de la candidatura de Carles I a l’Imperi. El 1518, en ésser nomenat ambaixador a Roma també Lluís Carròs de Vilaragut i de Castellví, la presència de dos catalans provocà una reacció violenta, i ambdós foren rellevats el 1520. Retornà a València el 1521, en plena guerra de les Germanies, i es refugià a la seva baronia de Llaurí, mentre el seu fill Lluís (II) de Vic i Ferrer es posava al servei de l’exèrcit reialista del duc de Sogorb.

Negocià amb el capità de l’exèrcit agermanat Joan Caro quan el seu exèrcit assetjà el castell de Corbera, i aconseguí que Bocairent es posés al costat del rei. Visità, per ordre del rei, el rei de França Francesc I, presoner al castell de Benissanó a conseqüència de la derrota de Pavia (1525).

Centelles-Riu-sec i de Cabrera -varis-

2 Respostes

Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Cabrera  (País Valencià, segle XIV – Sicília, Itàlia, vers 1413)  Noble. Iniciador de la línia secundària dels Centelles de Sicília. Serví el rei Martí I el Jove a Sicília. Es casà amb Constanza di Ventimiglia, comtessa de Collesano. Llur successor fou el seu fill Antoni de Centelles i de Ventimiglia.

Pere de Centelles-Riu-sec i de Cabrera  (País Valencià, segle XV – 1459)  (dit també Pere de Riu-sec)  Baró d’Almedíxer. Es casà amb Joana de Sentllir, senyora de la baronia d’Almedíxer, i fou l’iniciador d’aquesta línia secundària dels Centelles. Llurs successors es cognomenaren també de Sentllir. El seu quadrinét fou Cristòfor Carròs de Centelles i Mercader.

Borja i de Borja, Tecla de

Deixa un comentari

(Gandia, Safor, 1435 – València, 1459)

Poetessa. Germana del papa Alexandre VI. Vers el 1448 es maridà amb Vidal de Vilanova, senyor de Pego i de Murla. El 1452 comprà als hereus de Joan de Vilanova la senyoria d’Atzeneta.

Mantingué una disputa poètica amb Ausiàs Marc sobre la vista i l’oïda en les fortunes d’amor.

Boïl i Soler, Felip

2 Respostes

(País Valencià, segle XV – ?, després 1459)

Cavaller errant. Fill de Felip de Boïl. Acompanyà Alfons IV el Magnànim en la seva expedició a Itàlia (1432) i, com ell, fou fet presoner pels genovesos a la batalla de Ponça (1435).

Mantingué, a València, el 1439, una violenta correspondència cavalleresca i sostingué diversos desafiaments, el més famós dels quals és el que desembocà en un combat amb John Astley, davant la cort anglesa (1442), que influí potser sobre Joanot Martorell en la redacció d’un episodi del Tirant lo Blanc.

De retorn a València, Boïl bescanvia amb aquest escriptor valencià violentes lletres de batalla.

Fou el pare de:

Ramon Boïl i de Vilanova  (País Valencià, segle XV – Pisa, Itàlia, 1473)  Acompanyà al cardenal Roderic de Borja a Itàlia i morí en el naufragi de la seva nau a Pisa (1473). Fou el pare de:

Joan Àngel Boïl i Valeriola  (País Valencià, segle XV)  Canvià el seu cognom pel de Boïl d’Arenós per rebre l’herència de la seva cosina germana Aldonça d’Arenós. Fou l’avi de:

Joan Boïl d’Arenós i Martí  (País Valencià, segle XVI – 1609)  Recuperà per les armes la baronia de Boïl, ocupada per un cavaller aragonès. Com a capità d’un terç prengué part en la lluita contra els moriscs revoltats a Granada. Fou l’avi de:

Pere Boïl d’Arenós i Mercader  (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Baró de Borriol. Fou creat marquès de Boïl el 1630.

Berard i de Torrella, Joan

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XV – 1459)

Senyor de Cabrera i assessor del governador de Mallorca. El 1434, en passar per Mallorca Joan II el Sense Fe, el nomenà vice-canceller d’aquest regne, i el féu acompanyar a Itàlia.

Fou empresonat pels genovesos, després de la batalla de Ponça (1435). El 1459, de nou a Mallorca, rebé Carles de Viana en nom de la ciutat i del regne.

Cerdà i Lloscos, Antoni

Deixa un comentari

(Santa Margalida, Mallorca, vers 1390 – Roma, Itàlia, 1459)

Prelat trinitari. Reformà les constitucions del seu orde i en fou visitador, comissari i procurador general.

Fou també bisbe de Lleida (1449-59), cardenal (1449), inquisidor suprem, diputat per la Congregació de Regulars i canonge de la seu de Mallorca.

Escriví l’obra De educatione principum.

Cabrera, Anna I de

7 Respostes

(Mòdica, Itàlia, 1459 – 1526)

Dama. Filla de Joan I de Cabrera i de Joana de Foix. En morir el seu germà Joan II, encara impúber (1477), n’heretà el comtat sicilià de Mòdica i els drets sobre el bloquejat patrimoni català dels Cabrera.

Fou objecte de moltes proposicions matrimonials, entre elles les del propi rei Joan II el Sense Fe, que gairebé tenia vuitanta anys però volia evitar la reclamació per Anna i els seus parents. Anna es casà tanmateix, després de ràpida negociació i abans de finir l’any 1477, amb Fadrique Enríquez, almirall de Castella. i recuperà els seus dominis a Catalunya (1481-86).

No en tingué fills i disposà (1515), per pressió del rei Ferran II el Catòlic, que la seva herència passes al nebot del seu marit, Luis Enríquez, el qual es casà amb Anna II de Cabrera.

Anna I nomenà hereu (1518) al seu marit.