Arxiu d'etiquetes: 1438

Fenollar, Bernat -poeta-

15 Respostes

(Penàguila, Alcoià, vers 1438 – València, 28 febrer 1516)

Eclesiàstic i poeta. Documentat l’any 1467 com a beneficiat de la seu de València, fou mestre i escrivà de Ferran II el Catòlic el 1479 i nomenat per a ocupar la càtedra de matemàtiques de l’Estudi General de València. Es va fer cèlebre la tertulia que celebrava a casa seva i en la qual participaren els poetes menors de l’escola valenciana.

Poeta de gran habilitat versificadora, mantingué debats amb diversos escriptors, alguns dels quals són inclosos al Cancionero general (1511) d’Hernando del Castillo.

Va escriure poesia religiosa: Lo passi en cobles (1493), Lo procés de les olives (1497) i Escacs d’amor (imprès el 1914). Sembla que també fou coautor amb Jeroni Pau de les Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols.

Crespí -il·lustradors-

3 Respostes

(València, segle XIV – segle XVI)

Família d’il·luminadors, dins el corrent de l’estil internacional. Fou iniciada per:

Domènec Crespí  (País Valencià, segle XV – València ?, 1437/38)  Il·luminador. Documentat el 1383. És autor de les il·lustracions del magnífic còdex del Llibre del Consolat de Mar de València (1407). També se li atribueixen l’Aureum Opus, el Liber Instrumentorum (1414) i les il·luminacions de Scala Dei, de Francesc Eiximenis (vers 1404). Fou el pare de:

  • Galceran Crespí  (València, segle XV)  Il·luminador. Documentat el 1437.
  • Lleonard Crespí (València, segle XV)  Il·luminador. Documentat entre el 1424 i el 1459, és autor de la portada del Descendentia dominorum regum Siciliae, de Pere Rossell (1437), del Llibre d’Hores, d’Alfons el Magnànim, considerat com la seva obra mestra, i del Psalterium Laudatorium, d’Eiximenis (vers 1443).
  • Pere Crespí (València, segle XV)  Il·luminador. Conegut del 1427 al 1438.

Altres membres d’aquesta família són:

Miquel Crespí  (País Valencià, segle XV)  Obscur pintor. Conegut del 1432 al 1434. Devia pertànyer a la mateixa família d’il·luminadors.

Pere Crespí  (València, segle XV – segle XVI)  Il·luminador. Conegut del 1467 al 1503. La seva documentació ha fet creure que es tracta d’un membre més tardà de la família, diferent del fill homònim de Domènec.

Frederic de Luna

12 Respostes

(Sicília, Itàlia, 1400 – Urueña, Castella, 29 maig 1438)

Infant d’Aragó. Fill natural de Martí I de Sicília i de Tàrsia Rizzari. El 1409 fou legitimat per Martí I l’Humà per proveir la successió de Sicília si Martí el Jove no tenia successió legítima. A la mort d’aquest darrer, rebé en herència el comtat de Luna.

Fou un dels pretendents a la corona catalano-aragonesa durant l’interregne creat per la mort de Martí I l’Humà (1410), però fracassà malgrat el suport del seu tutor, Pere Torrelles, i del germà d’aquest, Ramon Torrelles, que defensà la seva candidatura a les Corts del 1411. Després de l’elecció de Ferran d’Antequera, el reconegué com a rei legítim i rebé la seva tutoria.

El 1430 passà a Castella, i Joan II li féu donació d’algunes viles castellanes, però el seu caràcter turbulent el portà a participar en una conspiració i Joan II l’empresonà al castell d’Urueña (1434), on morí.

Aranda, Francesc d’

Deixa un comentari

(Terol, Aragó, 1346 – cartoixa de Portaceli, Camp de Túria, 11 novembre 1438)

Cavaller. Visqué a la cort de Pere III el Cerimoniós, i fou conseller de Joan I i de Martí I. Fou procurador general de la reina Violant de Bar i preceptor de l’infant Ferran.

El comte de Prades l’acusà, falsament, d’haver emmetzinat l’infant Ferran (1389) a fi que la successió recaigués en l’infant Martí, al qual acompanyà en la seva expedició a Sicília, d’on tornà el 1395 en ambaixada prop de Joan I, i trameté socors a l’illa. Administrà també els béns de Maria de Luna.

El 1398 ingressà com a donat a la cartoixa de Portaceli. Des que, el 1402, el rei Martí l’envià com a ambaixador prop de Benet XIII, residí a la cort papal i es convertí en l’home de confiança del papa; l’acompanyà a Itàlia i no l’abandonà fins després de la seva deposició el 1417.

Mort Martí I l’Humà, se significà com a partidari de Frederic de Luna, però més tard, com el mateix papa, adoptà el partit de Ferran d’Antequera. Benet XIII l’envià al parlament d’Alcanyís, el 1412, per tal d’encaminar definitivament el plet successori favorable al pretendent castellà.

Fou nomenat compromissari per Aragó. A Casp, el juny de 1412, donà el seu vot a Ferran. Fou conseller del nou rei, del rei Alfons IV el Magnànim i de la reina lloctinent Maria de Castella.