(Albocàsser, Alt Maestrat, 5 setembre 1406 – Escaladei, Priorat, 14 maig 1464)
Cartoixà mort en fama de santedat.
Estudià teologia a l’estudi general de Lleida, i ingressà a la cartoixa d’Escaladei (1425), on exercí una gran influència com a conseller i a través dels seus escrits, alguns dels quals, com Liber Revelationum, es conserven manuscrits.
(Barcelona, segle XIV – Sicília, Itàlia, 1406)
Mercader i conseller reial. S’especialitzà amb el comerç amb Llevant, i a ell acudiren els reis Joan I el Caçador i Martí I l’Humà, tant per proveir-se d’objectes orientals de luxe com per obtenir prèstecs.
Contribuí a finançar l’expedició de l’infant Martí a Sicília, en la qual prengué part personalment amb la seva nau. Fou recompensat amb el càrrec de tresorer del regne de Sicília (1392-96) i amb el feu de Solento (1393).
A fi de finançar el viatge de tornada a Catalunya de l’infant Martí, esdevingut rei, la reina Maria de Luna vengué, a ell i a Miquel Pujada, la vila d’Alcoi, la vall de Seta i el terme de Travadell (1396), i el rei Martí li empenyorà diverses joies.
Amb Francesc Foix, el 1400, s’encarregà de reunir tropes de socors per a Sardenya, el 1402 negocià amb Pere (VI) de Queralt la pau amb Tunis, i el 1403 s’encarregà de portar a Catalunya des de Sicília els dos fills bastards de Martí I el Jove, Frederic de Luna i Violant de Sicília. Fou, a més, procurador de la reina Elionor de Xipre.
Es casà, en primeres núpcies, amb Joana Massot i, en segones, amb Constança Llopard.
(Elna, Rosselló, 1406 – Girona, 1488)
Eclesiàstic. Canonge ardiaca de la seu de Girona en la segona meitat del segle XV. Prengué part en les lluites del seu temps, com a partidari i conseller de Ferran II el Catòlic. Mantingué una actitud absolutament contrària a les reivindicacions dels remences.
Participà a Guadalupe en la promulgació de la famosa sentència arbitral (1486). Escriví les actes capitulars, de gran interès històric, que foren publicades l’any 1873.
Dades dels Països Catalans 