Arxiu d'etiquetes: 1347

Cervelló i de Banyeres, Guillem (IV) de

(Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1347)

Cavaller. Fill de Guillem (III) de Cervelló i de Blanca de Banyeres. Acompanyà el seu pare a la conquesta de Sardenya (1323), on aquest morí.

Fou un dels tres caps de l’exèrcit que assetjà Càller i actuà com a testimoni del tractat de pau amb Pisa (1324). Fou nomenat governador general de l’illa (maig 1328), càrrec que va ocupar tres mesos.

A continuació ocupà el càrrec de lloctinent a Catalunya de l’infant Pere el Cerimoniós (agost 1328). Obtingué el mer imperi dels seus castells de Vilademàger i Pontils. La ciutat de Barcelona l’elegí per a la capitania de l’armada contra Gènova (1330). Després fou enviat a l’Urgell per resistir la invasió del comte de Foix (1333).

Fou lloctinent de procurador de València (1338) de Jaume, comte d’Urgell, germà i hereu de Pere III el Cerimoniós, el qual el féu alcaid del castell de Xàtiva (1338), i el nomenà, més tard, governador general de Sardenya (1341-47), a la mort de Bernat de Boixadors. Actuà com a reformador i amb una gran extensió de poders. Tingué algun contrast amb les ciutats sardes perquè es negava a jurar-ne els privilegis.

Intervingué en algunes qüestions relacionades amb els rebels Dòria, i també en la signatura del tractat d’aliança amb Venècia. Quan els Dòria es disposaven a atacar Sàsser, ell n’organitzà la defensa i ordenà una mobilització general a l’illa.

A l’agost de 1347 tingué lloc la batalla dels Aidu di Turdu, on els catalans sembla que foren víctimes d’una emboscada. Hi moriren dos fills del governador, Guerau i Ramon. El mateix Guillem morí durant la retirada. Fou sepultat al castell de Goceà.

Cervelló, Hug de

(Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1347)

Noble. Casat amb Elionor de Cardona, filla de l’almirall pontifici Ramon.

El 1330 era un dels principals nobles convocats per Alfons III el Benigne de cara a la croada contra Granada i que finalment fou suspesa. El 1341 anà per un temps a Sardenya amb el lloctinent Guillem (IV) de Cervelló, oncle seu.

El 1347, regnant Pere III el Cerimoniós, tornà a Sardenya dirigint les tropes de reforç embarcades el 23 de juliol. Dins el mateix any, Hug morí a la derrota dels Aidu di Turdu, juntament amb dos cosins seus, Guerau i Mònic, i el seu oncle Guillem.

Fou pare de Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona.

Canet, Ferrer de

(Catalunya, segle XIV – després 1347)

Noble i diplomàtic. Senyor de la casa de Canet (Maresme). Fill de Bernat de Vilalba i de Bartomea de Canet, senyora de la casa aloera.

Fou conseller dels reis Alfons III el Benigne i Pere III el Cerimoniós, els quals representà en diverses ocasions com a ambaixador. Col·laborà en la preparació diplomàtica de l’annexió del regne de Mallorca (1341) i en les campanyes de conquesta (1343-45).

Fou apartat dels seus càrrecs per les pressions dels unionistes aragonesos (1347).

Arnau Roger III de Pallars

(Pallars, 1347 – 1369)

Comte de Pallars (1366-69). Del llinatge dels UrtxMataplana.

Fill d’Hug Roger I de Pallars i de Gueraua de Cruïlles.

El 1363 es va casar amb Beatriu de Requesens i no va tenir descendència; el comtat passà al seu germà Hug Roger II de Pallars.

Aidu di Turdu, batalla dels -1347-

(Logudoro, Sardenya, Itàlia, 1347)

Batalla que tingué lloc entre Sàsser i Bonorva, a l’indret anomenat els Aidu di Turdu. L’expedició catalana era manada pel governador Guillem de Cervelló i de Banyeres, la qual fou derrotada pels sards.

Hi moriren els seus dos fills i el seu nebot Hug de Cervelló, vingut amb reforços; el governador morí poc temps després en la retirada.

Fou una de les desfetes més grans dels catalans en les lluites per la submissió de l’illa.