(Catalunya, segle XII – Barcelona, 1200)
Prelat. Fou elegit bisbe de Barcelona el 1197, com a successor de Ponç Desvilar.
L’any següent assistí, a Girona, a la reunió on fou promulgada la famosa constitució contra els valdesos i altres heretges.
A la seva mort fou succeït al bisbat per Berenguer de Palou, el primer dels dos prelats homònims.
(Catalunya, vers 1200 – vers 1270)
Mestre del Temple. Senyor de Maldà, Maldanell i Alcarràs. Fill del vescomte Guillem I de Cardona.
Fou un dels grans protagonistes de les lluites pel comtat d’Urgell durant el regnat de Jaume I de Catalunya, sempre al partit advers als seus parents de Cardona, el seu germà Ramon Folc IV i després el seu nebot Ramon Folc V. El 1228 fou el principal valedor de Guerau IV de Cabrera contra Aurembiaix d’Urgell i el rei.
Comanador de Sardenya i, més tard, vers el 1230, mestre del Temple a Catalunya, Aragó i Provença, participà en la conquesta del regne de València (setge de Borriana, 1233) i obtingué per al Temple béns a Llíria i rendes a Dénia.
Intervingué novament en les lluites d’Urgell, ara al costat del monarca i els Montcada contra Àlvar d’Urgell, ajudat pel vescomte Ramon Folc V de Cardona (1259). Abans (1250-53) havia intervingut en diverses comissions d’arbitratge entre el rei i el seu fill Alfons.
(Girona, 1200 – Toledo, Castella, 1263)
Escriptor hebreu. Era cosí germà del famós Bonastruc de Porta. Estudià a terres occitanes i a França.
Fou adversari de les doctrines de Maimònides, que excomunicà enèrgicament en unió del seu mestre, el montpellerí Salomó ben Abraham, i del seu deixeble David ben Saül Jonah.
Del 1248 al 1254 tingué escola oberta a Barcelona. Residí després a Toledo. Hom creu que hi morí en 1263. Als seus darrers anys es retractà de la seva actitud anterior i en féu pública penitència damunt la tomba de Maimònides.
La seva obra més destacada és el Mixle, conjunt de comentaris filosòfics que assoliren gran ressò.
Encara que el lloc de la seva sepultura és desconegut, se’n conserva una làpida funerària plena de lloances.
Dades dels Països Catalans 