Arxiu d'etiquetes: 1173

Urtx, Galceran d’ -varis bio-

1 Resposta
  1. Galceran (I) d’Urtx  (Catalunya Nord, segle XII – 1173 ?)  Senyor d’Urtx, de Naüja i d’una part de Jóc. És un dels primers personatges documentats d’aquest llinatge feudal. El 1134 rebé del vescomte Pere I de Castellbó la cessió d’una tercera part del vescomtat de Cerdanya i béns al de Conflent (entre els quals una part de Jóc) per raó dels drets que hi tenia. Sembla que fou el pare de Galceran (4) i de Ramon (I) d’Urtx.
  2. Galceran (II) d’Urtx  (Catalunya Nord, segle XII – 1247)  Senyor d’Urtx. Fill de Ramon (I) d’Urtx. Posseí, a més, part de Jóc, Vià, Bulaternera, Estoer, Illa, Bar, Dòrria, Tuïr, Aristot, Campelles i la vall de Toses. Es casà amb la pubilla Blanca de Mataplana, baronessa de Mataplana. Foren fills seus Galceran (III) (3), Ramon (II) i, probablement, Pere d’Urtx.
  3. Galceran (III) d’Urtx  (Catalunya, segle XIII – després 1279)  Noble. Fill de Galceran (II) d’Urtx (2) i de Blanca de Mataplana. Germà de Pere i Ramon (II) d’Urtx.
  4. Galceran d’Urtx  (Catalunya Nord, segle XII)  Fill de Galceran (I) d’Urtx (1) i germà de Ramon (I). Ambdós germans foren esmentats en un sirventès de Bertran de Born, de qui eren amics.
  5. Galceran d’Urtx  (Cerdanya, segle XIII)  Noble. Era senyor d’Illa (Rosselló). Jurà la primogenitura de l’infant Pere a Catalunya, a les Corts de 1251. Dos anys després formava al consell davant el qual, a Barcelona, l’infant Alfons jurà conformar-se amb les particions d’heretatge anunciades fins aleshores per Jaume I.

Castellvell, Arbert (II) de

2 Respostes

(Catalunya, segle XII – 1173)

Governador del Priorat (1163-73) i castlà de Siurana. Cosenyor de Castellvell amb el seu germà Guillem (IV) de Castellvell. Fou el magnat de més confiança d’Alfons I de Catalunya, a qui féu costat des de l’inici del seu regnat.

Entre els anys 1163-73 senyorejà i organitzà, fent establiments i donant cartes de població, els llocs de Falset, Porrera, Ulldemolins, Poboleda, Morera, Cabacés, Vilanova de Prades i d’altres.

El 1168 féu de jutge en les dissensions entre Guillem de Tarragona i l’arquebisbe Hug de Cervelló, i el 1173 intervingué en la cessió que l’arquebisbe féu al rei Alfons dels seus drets senyorials sobre Tarragona.

El succeí en els drets sobre el Priorat el seu nebot Guillem (V) de Castellvell.