(Xàtiva, Costera, 1071 – Marroc, 1148)
Escriptor àrab. És autor de diverses obres, per bé que les que li són atribuïdes no resulten de paternitat ben comprovada.
(Xàtiva, Costera, 1071 – Marroc, 1148)
Escriptor àrab. És autor de diverses obres, per bé que les que li són atribuïdes no resulten de paternitat ben comprovada.
(Catalunya, segle XI – vers 1071)
Noble, fundador de la dinastia vescomtal d’Àger. Fill de Miró, senyor de Tost.
Conquerí als musulmans la vall d’Àger, que hagué de reconquerir dos cops més, i la conca de Tremp (1030-48) i portà la frontera de les seves terres fins a prop de Balaguer.
En la croada de Barbastre (1064) ajudà Ermengol III d’Urgell, comtat que governà durant la minoria d’Ermengol IV.
Morí sense fills mascles, i el vescomtat d’Àger passà al seu gendre Ponç Guerau de Cabrera, vescomte de Girona, marit de la seva filla Ledgarda. Una altra filla, Valença, fou la muller de Ramon V de Pallars Jussà.
(Tolosa, França, 1020 – Barcelona, 16 octubre 1071)
Comtessa de Barcelona (1052-71). Filla dels comtes Bernat i Amèlia de la Marca i tercera muller de Ramon Berenguer I de Barcelona, que havia rebutjat la seva segona muller, Blanca, per la qual cosa foren excomunicats ambdós esposos, i les pretensions del comte de dotar Almodis trobaren una ferma oposició en la comtessa àvia Ermessenda de Carcassona, que els proporcionà dues noves excomunions.
Els drets d’Ermessenda foren comprats amb mil unces d’or. Els comtes van adquirir també els comtats de Carcassona i Rasès, per deixar-los a llurs fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, mentre l’hereu (i fillastre d’Almodís), Pere Ramon, heretaria Barcelona. Però aquest, ressentit i potser malalt, assassinà Almodis.