Arxiu d'etiquetes: 1018

Abd al-Rahman -varis bio-

Abd al-Rahman I  (al-Andalus, segle VIII – Còrdova, Andalusia, segle VIII)  Primer emir independent d’al-Andalus. Perdé Girona (785), que passà als francs i als gots refugiats.

Abd al-Rahman II  (Toledo, Castella, 792 – Còrdova, Andalusia, 852)  Emir de Còrdova (822-852). Va debilitar amb ràpides campanyes de devastació la tendència expansiva cristiana. Envià les seves tropes contra Barcelona i Girona, i arrasà el Vallès (827).

Abd al-Rahman III  (al-Andalus, 891 – Còrdova, Andalusia, 961)  “al-Nasir”  Emir omeia (912-29) i primer califa de Còrdova (929). El 950 va rebre un delegat del comte Borrell II de Barcelona.

Abd al-Rahman IV  (al-Andalus, segle X – Guadix, Andalusia, 1018)  “al-Murtada”  Califa omeia de Còrdova. Fou proclamat califa a Xàtiva, on Ramon Borrell I de Barcelona hi havia enviat també una expedició (1017).

Borrell -bisbe Vic-

(Catalunya, segle X – Girona, 1018)

Bisbe de Vic (1010-18). Fill de Borrell i d’Ingilrada, nobles osonencs.

Nomenat a instàncies del comte Ramon Borrell I de Barcelona i del bisbe Sal·la d’Urgell. Corroborà la donació de les esglésies d’Olesa de Montserrat i de Santa Maria del Mar a la canonja restaurada de Barcelona (1012).

Al sínode de Vic del 1015 concedí al levita Guillem d’Oló, dit després de Mediona, l’administració dels béns i castells de la Segarra (Calaf) adjudicats pel comte de Barcelona a l’església de Vic. Benet VIII li confià, juntament amb l’abat Oliba, l’expulsió de les monges de Sant Joan de les Abadesses.

Morí de tornada d’una expedició a les terres islàmiques peninsulars i fou succeït en el bisbat per Oliba.