(Barcelona, 10 març 1843 – setembre 1844)
Revista. Fundada i redactada exclusivament per Jaume Balmes.
Fou l’antecedent més immediat d'”El Pensamiento de la Nación”, que publicà a continuació a Madrid.
(Barcelona, 10 març 1843 – setembre 1844)
Revista. Fundada i redactada exclusivament per Jaume Balmes.
Fou l’antecedent més immediat d'”El Pensamiento de la Nación”, que publicà a continuació a Madrid.
(Catalunya, 1864 – 1866)
Col·lecció de Frederic Soler, que aplegà els escrits paròdics, sobretot les seves peces curtes conegudes amb el nom de gatades.
Inclou peces de caire costumista, com Un barret de rialles, Les carbasses de Mont-roig, etc, o les més grotesques: Ous del dia, La vaquera de la piga rossa, etc.
En fou editor Innocenci López i Bernagossi.
(Barcelona, 14 febrer 1933 – València, 28 novembre 1935)
Setmanari. Òrgan de la Federació Sindicalista Llibertària, que aparegué en substitució de “Cultura Llibertària” (novembre 1931 – febrer 1933).
Fou animat especialment per Ángel Pestaña, Joan Peiró i Joan López.
El 24 de juliol de 1934 passà a ésser editat a València, i després d’una suspensió de diversos mesos (novembre 1934-abril 1935) reaparegué allà mateix en una segona època (des del 25 d’abril).
(Barcelona, març 1931 – 1938)
Publicació mensual en català. Editada per la Conselleria de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat de Catalunya.
Dirigida tècnicament pel doctor Fèlix Martí i Ibáñez, amb la col·laboració del dibuixant Sim i del periodista Josep M. Francès, publicà interessants articles de la seva especialitat.
(Barcelona, 4 gener 1900 – febrer 1900)
Suplement en català del diari “La Opinión de Catalunya”.
Fou suspès al cinquè número perquè semblà massa catalanista a la propietat.
Lluís Via, que s’encarregava de la direcció, juntament amb altres redactors, fundà llavors el setmanari “Joventut”.
(Lleida, 1 setembre 1929 – 1930)
Periòdic quinzenal. Òrgan de la Unió de Ferroviaris i a partir del maig de 1930 també de la Federació Nacional de Treballadors Portuaris d’Espanya, fou portaveu oficiós del Partit Comunista Català.
El seu principal redactor era Joan Farré i hi col·laboraren Jordi Arquer, Jonàs Carrion (de Tarragona), Josep Ruestes (de Balaguer), etc.
(Catalunya, 1906)
Novel·la de Federico Urales.
Francesc Ferrer i Guàrdia li encomanà diversos llibrets per a l’Escola Moderna, d’on sorgí aquesta novel·la, que assolí un gran èxit i que inaugurà la seva dedicació a la literatura obrerista de caire anarquista.
(Igualada, Anoia, gener 1926 – 22 setembre 1934)
Periòdic anarco-sindicalista. Conegué una primera època com a mensual (fins al juliol 1926) i una segona quinzenal (des del 15 juny 1930).
Els redactors foren Josep Anselmo, Josep Massana i Antoni Carner primer, i Anselmo, Daniel Alcaide i Josep Cuatrecasas, després. El director fou Joan Ferrer.
(Barcelona, 1773 – després 1777)
Publicació setmanal. Fundada per Pere Àngel de Tarassona, com a continuació del diari del mateix nom. Publicà articles de tema miscel·lani. N’aparegueren 62 números (fins al 30 setembre 1774).
Sis mesos després en reprengué la publicació i hi féu aparèixer, en setmanes alternes, la Crònica de Jeroni Pujades, traduïda al castellà per ell mateix, així com una Historia de Mauritania y del Reino de Argel.
Més tard publicà El blasón de Cataluña, història apòcrifa d’E. Barelles, publicada entre 1776 i 1777.
(Ripoll, Ripollès, gener 1923 – maig 1936)
Revista mensual. Editada i impresa per Daniel Maideu i Auguet, dedicada especialment a literatura i folklore. Tomàs Raguer i Fossas en fou director i l’ànima.
Era una revista de categoria inspirada en l’ideari nacionalista del grup d’Acció Catalana.
Constava de dotze planes.