(Barcelona, 15 octubre 1922 – 1936)
Publicació quinzenal bilingüe. Era l’òrgan de la Unió de Rabassaires de Catalunya.
Periòdic de combat, defensor de les reivindicacions dels conreadors agraris, sofrí nombroses denúncies i suspensions, i tingué diferents formats.
N’era director Lluís Companys, i entre els redactors i col·laboradors hi figuraren importants escriptors de l’època.
A les acaballes de l’any 1936, després d’haver-se fusionat amb “Pagesia”, donà lloc al nou periòdic “Terra Lliure”.
(Barcelona, 7 febrer 1909 – 27 març 1909)
Setmanari vinculat a la Unió Catalanista. Creat sota la direcció de Bartomeu Baixarias.
Volia ésser a la vegada òrgan esperantista i vehicle de conciliació de nacionalisme i obrerisme.
N’aparegueren pocs números.
(Catalunya, 1867)
Obra teòrica i d’anàlisis estadística d’Ildefons Cerdà. Publicada per compte de l’estat espanyol (reeditada en facsímil el 1968).
El primer volum inclou una història de la urbanització, un examen analític de l’estat contemporani de la urbanització, una anàlisi teòrico-històrica de les relacions entre sistemes de locomoció i formació de les urbs.
El segon volum correspon al títol secundari de l’obra: Aplicación de sus principios y doctrinas a la reforma y ensanche de Barcelona. Inclou un estudi del continent (topografia, planta viària i interviària, alçat, organisme), del contingut (població), del funcionament (relacions continent/contingut) i la científicament excel·lent Monografía estadística de la clase obrera de Barcelona en 1856.
La Restauració anul·là el descabdellament previsible de la Teoría. Del 1901 ençà hom reprengué la seva anàlisi estadística, però no la part corresponent al volum primer, que no fou recuperada fins els anys 1960.
(Catalunya, segle XVIII)
Poema segurament anònim i de data incerta, conservat només fragmentàriament, que fou traduït al castellà i editat per primera vegada el 1847 per Magí Pers i Ramona.
Hom l’atribuí primer a Josep Fontaner, del segle XVII; posteriorment hi hagué un doble corrent d’opinió: mentre uns historiadors l’atribuïen a un hipotètic Ignasi Puigblanc, d’altres el consideraven obra d’Antoni Puigblanc. Últimament, hom tendeix a considerar-lo com a obra anònima, bé del final del segle XVIII o bé de ja ben entrat el segle XIX, donats uns certs elements de caire romàntic. Sigui com vulgui, sembla ésser obra d’una persona exiliada.
És escrit en octaves reials i hi apareixen nombrosos castellanismes; el seu conjunt, però, té força originalitat i dignitat.
(Barcelona, 1 novembre 1858 – 10 febrer 1879)
Diari en castellà. Creat i dirigit per Ferran Patxot. A la fi de novembre apareix ja en edició de matí i de nit. A la mort de Patxot, aquest fou substituït per Marià Flotats.
Durant la seva llarga vida, el diari sofrí nombroses prohibicions i, conseqüentment, canvis de nom. Així, del 10 d’agost de 1866 al setembre de 1868 es titulà “El Principado”, i d’aquesta data al 28 d’agost de 1871 tingué altra vegada el seu nom original. Prohibit de nou, aparegué “La Imprenta”, que es declarà ja diari republicà i desencadenà violentes campanyes ciutadanes contra les autoritats municipals.
Fou especialment notable la vaga de consumidors de gas que impulsà en 1878-79.
Finalment, arran d’una altra prohibició, el 1879 fou substituït per “El Diluvio”.
Arribà a tenir una gran popularitat.
(Valls, Alt Camp, 23 maig 1871 – gener 1874)
Periòdic obrer, quinzenal. Òrgan de la societat local de teixidors a mà.
D’ideari internacionalista, n’era col·laborador Josep Roca i Galès, i polemitzà sovint amb “La Federación”, de Barcelona.
Es publicava encara l’agost de 1873, i probablement desaparegué en passar a la clandestinitat la Federació Regional Espanyola de l’AIT.
(Barcelona, 1892 – 1902)
Setmanari d’informació teatral. Recollí les notícies del teatre català del moment des d’una òptica tradicional i minimitzadora, que li privà d’adonar-se del fenomen modernista i la seva importància. En fou director el periodista Joan Bru i Santcliment.
En forma de fulletó publicà una col·lecció de texts que s’adiuen amb l’esperit del setmanari.
(Barcelona, 1912 – 1917)
Setmanari. Dirigit per Francesc Curet. Reflectí amb detall la crisi teatral d’aquells anys, desapareguda l’empresa del Teatre Català, al Romea.
Però encoratjà també les iniciatives que sorgiren a Barcelona: la fundació de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, el Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, etc.
Hi col·laboraren importants crítics teatrals. Tot i el seu to combatiu, mantingué una actitud enyorívola, i els seus redactors no denotaren pas les inquietuds i les aportacions del teatre europeu coetani.
(Barcelona, setembre 1976 – desembre 1980)
Revista bimestral teòrico-política i cultural. Publicà 24 números.
Dirigida per Alfons Comín, tenia una orientació oberta a esquerres i hi col·laboraren un gran nombre d’ideòlegs, historiadors, polítics, escriptors i crítics sobre qüestions polítiques, socials i, més secundàriament, sobre literatura i art.
(Sant Cugat del Vallès, Vallés Occidental, 1962 – 1983)
Revista publicada pel seminari de papirologia de la Facultat de Teologia dels jesuïtes.
Fou fundada i dirigida pel pare Josep O’Callaghan.
Conté articles de la matèria i sobre l’antiguitat clàssica i cristiana greco-llatina.
Dades dels Països Catalans 