(Barcelona, 2 maig 1934 – inici 1936)
Publicació quinzenal. Òrgan del Sindicat Mercantil de Barcelona, controlat pel Bloc Obrer i Camperol.
N’era director Jordi Arquer, i tenia com a missió la defensa de les reivindicacions laborals dels dependents de comerç.
Suspès arran dels Fets del Sis d’Octubre, tornà a sortir el 31 de març de 1935.
(Barcelona, 1 gener 1930 – 13 desembre 1930)
Periòdic quinzenal i després setmanal, continuador de “L’Andreuenc”. Era l’òrgan oficiós del minúscul Partit Comunista Català, i al seu voltant sorgí una organització de simpatitzants, els Amics de Treball, així com una una editorial de divulgació de texts marxistes, Publicacions Treball.
N’era el director Pere Cardona i Nabés i, més tard, Amadeu Bernadó.
Decidida, a la fi del 1930, la fusió del PCC amb la Federació Comunista Catalano-Balear, Bernadó i altres membres del grup s’hi oposaren, i romangueren independents, sota el nom de Treball, Tendència, fins a llur integració en el Partit Comunista de Catalunya.
(Lleida, Segrià, novembre 1996 – )
Revista d’art. Editat pel departament de cultura de l’ajuntament i publicat íntegrament en català.
S’estructura en un tema central, un dossier sobre un artista o creador i un apartat d’informació.
(Barcelona, 16 febrer 1881 – 12 juny 1896)
Setmanari satíric popular. Publicat en llengua catalana, per Josep Llunas i Pujals.
S’hagué d’interrompre diverses vegades per decisió governativa, durant algunes de les quals aparegué amb altres títols, com “La Teula” i “La Teula Barcelonina”.
Anticlerical i anarquista, hi col·laboraren dirigents obrers i intel·lectuals radicals i republicans.
(Barcelona, 15 febrer 1913 – 1913)
Setmanari bilingüe. D’orientació lliurepensadora, catalanista i progressiva, però independent dels partits.
N’era director Salvador Seguí i Rubinat, i hi col·laboraren en la seva breu existència Víctor Folch, Anselmo Lorenzo, Emili Polo i Jaume Aiguader i Miró, entre d’altres.
(Barcelona, 1 agost 1907 – 1907)
Setmanari anarquista. Publicat per iniciativa de Felip Cortiella i Ferrer, que ja havia promogut, dos anys abans, el també setmanari “Avenir”.
Portava com a subtítol Sociologia. Interessos populars. Arts i lletres, i seguí una línia d’anarquisme filantròpic, idealista i comprensiu de la realitat catalana.
N’aparegueren pocs números.
(Catalunya, 1496)
Novel·la cavalleresca de mossèn Gras.
Es tracta d’una adaptació dels primers episodis de la novel·la francesa Mort del rei Artís, del segle XIII, que l’autor ofereix d’una manera molt resumida, i que se centra principalment en el conflicte sentimental entre el cavaller i la reina Ginebra, amb una actitud crítica i didàctica, però amb un estil ampul·lós i pedant.
(Barcelona, març 1893 – agost 1894)
Revista ideològica. Editada pel doctor Sardà i Salvany, amb un total de vint-i-un números. Partí del Círcol de Sant Jordi, entitat integrista de Barcelona.
A la segona etapa fou dirigida pel clergue Gaietà Soler. Hi col·laboraren diversos escriptors.
La publicació es proposà la lluita anti-liberal i la infiltració dins el catalanisme i tractava de temes literaris i artístics des de l’ortodòxia catòlica.
(Catalunya, 1892)
Obra político-religiosa publicada el 1892 per Josep Torras i Bages -reeditada el 1906, 1935, 1948 i 1966-.
D’una banda afirma el valor ètic del regionalisme català, amb arguments de la tradició cristiana, i, de l’altra, el seu valor racional, partint d’una anàlisi de la puixança de certes personalitats en el procés de la història de Catalunya.
Lúcid apologeta, d’acord amb l’obertura de les encícliques de Lleó XIII, proposà sense eufemismes unes tesis sociopolítiques equidistants del tradicionalisme immobilista de Sardà i Salvany i del racionalisme laic de Valentí Almirall.
L’obra fou precursora i influí decisivament en els catòlics catalans en llur decantació i militància pel regionalisme catalanista.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1898 – 1913)
Periòdic obrer. Fou l’òrgan de la federació de societats obreres de Sabadell.
Fundat i dirigit inicialment per Carles Piazza, comptà amb la col·laboració esporàdica dels principals teòrics anarquistes del moment.
El periòdic facilità la introducció de les doctrines del sindicalisme revolucionari francès.
Dades dels Països Catalans 