Arxiu de la categoria: Publicacions

Llibre de les Bèsties

(Catalunya-Aragó, segle XIII)

Apòleg político-social de Ramon Llull. Constitueix el setè apartat del Llibre de Meravelles.

A partir de l’elecció del rei dels animals, se succeeixen una sèrie de narracions, molt ben estructurades, els personatges de les quals són animals amb característiques humanes que constitueixen una crítica dels defectes humans i socials dels homes.

Segurament fou redactat abans que el Llibre de Meravelles, o fou influït per Calila i Dimna i el Roman de Renart. Fou editat per primera vegada el 1872.

Llibre de Contemplació

(Catalunya-Aragó, 1272)

Obra enciclopèdica i mística de Ramon Llull. Amb una prosa perfecta, tot i ésser un dels seus primers tractats, exposa el seu ideari místic.

Escrita en àrab, fou traduïda al català i al llatí.

Llibre d’Amic e Amat

(Catalunya-Aragó, segle XIII)

Obra mística de Ramon Llull, que forma part del llibre cinquè del Blanquerna (De vida ermitana). Redactat probablement entre el 1276 i el 1278, fou inclòs posteriorment en el Blanquerna i fou presentat com una obra feta pel protagonista a petició d’un ermità.

Consta de 365 unitats molt breus o versicles, alguns dels quals són dialogats. Síntesi de la mística i la filosofia lul·liana, formalment és una mena de llibre de meditació cristiana adreçat als ermitans, de gran valor poètic.

És un conglomerat d’antítesis, paradoxes i metàfores, i presenta una gran concentració conceptual. Els elements constitutius són l’Amic (l’home), l’Amat (Crist o Déu) i l’amor, sovint personificat, que sol ésser l’intermediari entre tots dos.

El llibre, que reflecteix l’experiència mística personal de Llull, és influït per la Bíblia (particularment pel Càntic dels càntics), la lírica trobadoresca, la mística augustiniana i l’obra dels sufís hispanomusulmans.

A part les versions completes del Blanquerna, del Llibre d’Amic e Amat tot sol hi ha conservats diversos manuscrits: en català, un del segle XVI i un altre de copiat el 1646, conservats a Palma. N’hi ha deu versions llatines manuscrites, la més antiga de les qual és del segle XIII. N’hi ha, encara, dues versions franceses (segle XIV) i una de castellana (segle XVI).

Hom n’ha fet diverses edicions independents del Blanquerna; entre les catalanes n’hi ha dues d’incompletes, començades el 1886; la primera edició completa és la de Palma del 1904. La primera edició llatina és la de París del 1505, a cura de Lefèvre d’Étaples. De les edicions franceses la més antiga és la de París del 1586. Hom n’ha fet, encara, edicions en castellà, italià, anglès i alemany.

Lletra de Convit

(Illes Balears, 1901)

Opuscle d’Antoni Maria Alcover. Fou reeditat el 1902 i el 1903.

Exposava el projecte d’un Diccionari de la llengua catalana antiga i moderna, dialectal i literària, el sistema de recull de materials, el qüestionari per al recull i les instruccions per als secretaris i els coordinadors de les col·laboracions.

El diccionari aparegué finalment sota el títol canviat de Diccionari català-valencià-balear.

Lleis Palatines

(Illes Balears, 9 maig 1337)

Conjunt de disposicions en llatí (Leges Palatinae). Promulgades per Jaume III de Mallorca, que regulaven les obligacions de tots els oficials de la cort del rei de Mallorca, amb llurs subordinats.

Pere III el Cerimoniós les féu traduir al català per Mateu Adrià (1344) i les incorporà a les Ordinacions.

És un bell còdex, de 79 folis de pergamí amb precioses miniatures, fou il·luminat pel Mestre dels Privilegis i dut per Jaume III de Mallorca a França, i avui és al Koninklijke Bibliotheek de Brussel·les.

Horta, l’ -Pla d’Urgell-

(Ivars d’Urgell, Pla d’Urgell)

Santuari (la Mare de Déu de l’Horta), al nord del poble, a l’antic terme de Montalé i Montsuar.

Hormiga de Oro, La

(Barcelona, 1 gener 1884 – 16 juliol 1936)

Revista catòlica carlina en castellà. Fundada per Lluís Maria de Llauder.

Dirigida per Lluís Carles Viada, defensà les actituds de la dreta catòlica conservadora.

Hora, L’ -setmanari, 1979/81-

(Barcelona, 1979 – 1981)

Setmanari d’informació general. Publicat i dirigit per Pere Oriol Costa i Badia.

Molt influït pel Partit dels Socialistes de Catalunya, deixà de publicar-se per manca de suport publicitari i de públic.

Harmonia del Parnàs, L’

(Barcelona, 1703)

Obres de Francesc Vicent Garcia i Torres (el Rector de Vallfogona). Títol abreujat de la primera edició, feta per l’Acadèmia Desconfiada el 1703 i reeditada el mateix any.

En l’edició, que inclou una biografia de l’autor i una sèrie de composicions laudatòries, intervingueren els anomenats Rector de Bellesguard (Joan Bonaventura de Gualbes), Rector de Pitalluga (Manuel de Vega i de Rovira) i Rector dels Banys (Joaquim Vives i Ximenes), i el Rector de Guialmons, el Rector d’Alcanà i el Rector de Valldonzella, que no han estat identificats.

Flor de Cavalleria

(País Valencià, segle XV)

Novel·la, atribuïda a Joanot Martorell, de la qual només es conserva un fragment del pròleg (Biblioteca Nacional de Madrid), on parla de les batalles de sant Miquel amb els àngels rebels i de la licitud dels combats cavallerescs.