(Madrid, 1844)
Setmanari satíric i humorístic en català.
Publicat per Josep Bernat i Baldoví, amb la col·laboració de Pasqual Pérez i Rodríguez.
Tingué una vida curta.
Cresol, El -Madrid-
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Publicacions
Cresol, El -València-
Costums de Perpinyà
(Perpinyà, 1300 – 1395)
Conjunt de disposicions de la vila constituïdes des de l’època comtal, inspirades en el dret feudal, temperat per importants privilegis. En defecte d’aquestes regia el dret romà en detriment dels Usatges de Barcelona i de la llei gòtica.
El text és conegut per tres cartularis del segle XIV: el Liber diversorum privilegiorum (redactat vers el 1300), el Llibre verd menor (vers el 1312) i el Llibre verd major (vers el 1395), que ofereix una versió en català. Els dos primers (87 articles) semblen provenir d’una font manuscrita comuna; el tercer (69 articles), d’un altre manuscrit primitiu. La primera redacció fou feta entre el 1175 i el 1196.
Caiguda la dinastia de Mallorca, els costums foren reconeguts (1344) per Pere III de Catalunya, però en llur defecte el dret romà fou substituït pels Usatges de Barcelona i les Constitucions de Catalunya.
Costum de València
(València, 29 desembre 1239 – 28 juny 1240)
(o Costumes de València) Nucli primitiu del dret valencià. Atorgat per Jaume I a la ciutat de València.
Un dels seus preceptes, emperò, en prescrivia l’aplicació a tot el regne de València i, per tant, el text, originàriament en llatí, fou inclòs, traduït al català, en la redacció dels Furs del 1261, a través dels quals és conegut.
Hom ha identificat com a fonts jurídiques els privilegis originaris de la ciutat, les Consuetudines Ilerdenses, els Usatges i en general el dret consuetudinari i, probablement, el dret romà.
Correu de les Lletres
(Sóller, Mallorca, octubre 1920 – abril 1922)
Suplement del setmanari “Sóller”.
Defensor de la ciutat, de l’art i de les lletres, la seva curta durada fou plena de contingut.
Publicà articles, versos i traduccions d’importants intel·lectuals de les Illes Balears.
Correspondencia de Valencia, La
(València, 1883 – 6 març 1939)
Diari. Fou el segon i reeixit intent de Manuel Maria de Santana, propietari de “La Correspondencia de España” (de Madrid), de tenir un periòdic a València. De caire conservador, es destacà per l’afany informatiu, amb quatre edicions diàries.
Comprat pel partit Unió Valencianista (maig 1918), augmentà el to regionalista i dugué a terme campanyes autonomistes. Després entrà en decadència i fou un diari favorable a Primo de Rivera durant la dictadura, i republicà a partir del 1930.
Fou controlat per la UGT a partir de juliol de 1936.
Correo de Mallorca
(Palma de Mallorca, 1 març 1910 – 1953)
Diari en castellà. Fusionat amb “La Almudaina” el 1953, donà pas al “Diario de Mallorca”.
Correo Constitucional de Mallorca
(Palma de Mallorca, 1 abril 1820 – 14 juliol 1820)
Diari. Fou substituït pel “Correo Constitucional, Literario, Político y Mercantil de Palma” (15 juliol 1820 a 14 juny 1822), que es fusionà amb “El Atleta de la Libertad” (15 abril 1822 a 14 juny 1822) i donà lloc a “El Eco de Colom”, que continuà fins al 29 de gener de 1823.
Contenia informació de les corts, retalls d’altres periòdics de tendència liberal i articles polèmics, dirigits especialment contra els ordes religiosos, els quals considerava culpables de la repressió popular del 1814.
Aquests diaris foren cremats durant la repressió del 1823.
Coq Catalan, Le
(Perpinyà, 10 març 1917 – 9 agost 1941)
Setmanari. Fundat per Albert Bausil, continuador de “Le Cri Catalan”.
En esclatar la Segona Guerra Mundial deixà de sortir fins a la fi del 1940; el 1941 fou reduït a dues pàgines, dedicades a la tradició, l’art i l’esport català.
Demanà la reforma federalista. Polemitzà amb “L’Éveil Catalan”, de caire més català.
Consuetudines Ilerdenses *
Veure> Costums de Lleida (redacció de dret local, 1228).
Dades dels Països Catalans 