(Llo, Alta Cerdanya, 1975 – ? )
Revista d’aparició irregular. De redacció bilingüe, però amb molta preponderància del català.
S’ocupa de temes d’antropologia, de geografia, d’història, etc, de la Cerdanya, a mig camí entre l’alta erudició i la divulgació, però amb indiscutible incidència popular, sense descurar els temes d’actualitat.
(Palma de Mallorca, 1918 – 1936)
Setmanari bilingüe, humorístic, satíric i anticlerical. Fundat, dirigit i pràcticament redactat tot per es Mascle Ros (Jordi Martí i Rosselló). Aconseguí una gran popularitat a Mallorca.
En el període de la Dictadura de Primo de Rivera hagué de canviar de nom diverses vegades: “Pitos y Flautas” (gener-desembre 1928), “Cultura” (gener-desembre 1929) i “Copeo” (gener-desembre 1930).
(València, 8 juny 1844 – 18 novembre 1849)
Setmanari en castellà, publicat en quatre etapes separades i de numeració distinta. Fundat per Rafael Carvajal, tingué col·laboradors destacats.
Dedicat a temes literaris, històrics, artístics i teatrals, mostrà un relatiu interès per la temàtica i la llengua autòctones.
Entre la tercera i la quarta etapa s’hi intercalà, amb els mateixos col·laboradors i la mateixa direcció, la “Revista Edetana” (3 setembre 1848 – 8 abril 1849).
Publicà, en fulletó o separadament, traduccions castellanes de novel·les europees de l’època.
(Illes Balears)
Altre nom del Llibre de Meravelles, obra de Ramon Llull.
(Palma de Mallorca, gener 1844 – fi 1844)
Revista religiosa, política i literària. Apareguda sota la direcció de Josep M. Quadrado, que en fou el principal col·laborador.
Seguí, en general, el tradicionalisme filosòfic del vescomte de Bonald.
Hi col·laboraren Josep Vidal i Pont, Tomàs Aguiló, Joaquim Rubió i Ors, Joaquim Roca i Cornet i Pau Piferrer.
(Perpinyà, setembre 1970 – 1981)
Publicació periòdica. D’aparició mensual en principi, però amb moltes irregularitats. Fins al novè número es presentà com a publicació del Comitat Rossellonès d’Estudis i Animació (CREA). A partir del núm. 10 (1973) fins a la seva desaparició de fet, fou el portaveu de l’Esquerra Catalana dels Treballadors.
Escrita en català i en francès, indistintament, publicava articles, comentaris i reportatges polítics que expressaven el punt de vista de l’ECT o li eren afins.
A desgrat de la seva difusió molt limitada als cercles més nacionalistes, especialment joves, exercí un paper important dins del catalanisme nord-català d’esquerres, del qual ha estat l’expressió més radical, fins a l’aparició de “La Nova Falç” (1977).
(València, 1736)
Nom popular d’una sèrie d’auques impreses per Cosme Granja i que tingueren molta anomenada. L’any 1824 les reimprimí Ildefonso Mompié de Monteagudo.
Formades per dos blocs de 24 boixos, reprodueixen homes i dones en postures ridícules i formes estrafetes.
(Eivissa, 1931 – 1936)
Periòdic en castellà. Aparegut com a setmanari catòlic de la Congregació Mariana, i després com a periòdic catòlic bisetmanal. Es decantà, en política, cap a la dreta.
Entre els orientadors, hi hagué els sacerdots Miquel Bonet (director), Amadeu Colom i Narcís Tibau, i tingué un bon nombre de col·laboradors joves.
(Perpinyà, 1922 – 1931)
Periòdic bimensual. Successor de la “Renaissance Catalane”, com a “‘organe de défense des intérêts industriels et commerciaux'”, dirigit per Albert Janicot.
A partir del número 9, Just Calveyrach passà a director i el diari esdevingué més francament regionalista, defensor de “‘les traditions, la langue, les costumes, l’art et la littérature de notre patrie catalane'”.
Publicà regularment articles i poemes en català i obrí les seves columnes als texts i a les preocupacions dels catalans del sud de l’Albera. Tingué polèmiques, per això, amb “L’Indépendant”.
Jordi Artús, director des del 1924, en conservà la mateixa orientació.
(Perpinyà, 1951 – )
Revista trimestral. Publicà articles d’història i arqueologia, textos, necrologies d’historiadors i erudits, i comentaris bibliogràfics sempre relacionats amb temes catalans i més específicament de la Catalunya del Nord.
Entre altres, en foren col·laboradors Ramon d’Abadal, Pere Ponsich, M. Durliat i Maties Delcor.
Dades dels Països Catalans 