Arxiu de la categoria: Monuments

Rocaprevera

1 Resposta

(Torelló, Osona)

Santuari marià, situat al sud de la vila, a la riba del Ter i prop del puig de la Guàrdia.

És esmentat des del 1402, encara que la llegenda diu que fou fundat el 1280 per un prevere dit Marc Roca. El 1429 fou renovada la capella. Durant el segle XVI s’hi veneraren també sant Fortià i sant Sebastià.

A la fi del segle XVIII hom construí un nou temple, que fou reemplaçat per l’actual el 1924, obra de l’arquitecte Josep M. Pericas, completat els anys 1970 amb un campanar i un atri.

La imatge antiga, perduda en la profanació del 1936, fou reconstruïda el 1939.

Roca Roja, castellot de la

Deixa un comentari

(Benifallet, Baix Ebre)

Poblat ibèric. És situat damunt d’un esperó rocós de pendents escarpats que s’alça sobre l’Ebre.

L’únic punt pel qual és accessible és protegit per una poderosa muralla, preservada fins una alçada de 5 m. L’interior del nucli, de petites dimensions, conserva restes de cases disposades a banda i banda d’un únic carrer, així com altres estructures de grans dimensions que devien formar part, probablement, d’un castell.

L’ocupació del poblat data d’entre la segona meitat del segle VI aC i el principi del segle II aC, amb reocupacions episòdiques després d’aquesta època.

Roca, la -Baix Camp-

Deixa un comentari

(Mont-roig del Camp, Baix Camp)

Santuari de la Mare de Déu de la Roca (292 m alt), situat al cim d’una roca que s’alça a l’oest de la vila, que l’erosió ha configurat de manera característica.

Té una sola nau quadrangular, excavada en part a la roca. El 2022 va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, com a Monument Històric.

Riudabella

1 Resposta

(Vimbodí, Conca de Barberà)

Masia i antiga granja de Poblet, a l’oest del monestir, a l’esquerra del barranc del Tillar, al mig d’una extensa plana conreada.

A la dreta del riu hi ha la Mata, gran alzinar que els monjos havien mantingut vora llur granja.

És trobava en els dominis inicials de Poblet, donats per Ramon Berenguer IV i fou una de les seves primeres granges i és esmentada ja el 1168. Fou explotada directament i no cedida en arrendament.

El propietari que l’adquirí després de la desamortització la reféu i la transformà en un gran casal d’aspecte medievalitzant, conegut per castell de Riudabella.

Riera, la -Baix Camp-

2 Respostes

(les Borges del Camp, Baix Camp)

Santuari, a la dreta de la riera d’Alforja, al nord-oest de la vila, on es venera la Mare de Déu de la Riera (talla del segle XIII), patrona de la vila.

Fou la primitiva parròquia (inicialment dedicada a sant Bartomeu) de les Borges i també dels Tascals, Riudecols i les Irles.

El 1903 fou enderrocat el primitiu edifici i el 1904 en fou inaugurat un de nou, volat el 1939 i reconstruït el 1954.

Ridaura, monestir de

3 Respostes

(Riudaura, Garrotxa)

Monestir benedictí (Santa Maria de Ridaura) radicat a l’actual església parroquial de la població.

Fundat vers el 852 pel comte Guifred de Girona-Besalú, la seva església fou consagrada el 858 pel bisbe de Girona Sunifred. A desgrat de les donacions inicials fou monestir de poca vitalitat, i així el 937 el comte Sunyer de Barcelona l’uní en qualitat de priorat al de la Grassa. Tingué una petita comunitat d’un prior i quatre o cinc monjos.

El 1592 el papa l’uní a Sant Pere de Camprodon. Aleshores ja no tenia comunitat.

L’església actual fou refeta el 1779.

Al seu costat hi ha una casa coneguda pel monestir o l’abadia, amb una petita torre medieval rodona, que és tot el que li resta d’antic.

Requesens -Alt Empordà-

(la Jonquera, Alt Empordà)

Antic poble, centrat pel castell de Requesens (511 m alt), situat al vessant sud del puig Neulós.

Construït a mitjan segle XI, fou inicialment propietat dels comtes del Rosselló, bé que es trobava situat a la frontera amb el comtat d’Empúries. Des del 1075 la propietat del castell fou compartida pels dos comtats, fins que passà definitivament al d’Empúries. El 1418 fou adquirit pels vescomtes de Rocabertí, però progressivament anà perdent la seva importància.

L’edifici fou objecte, al segle XIX, d’una àmplia però poc acurada restauració.

Situat vora el castell, el santuari de Requesens tingué una considerable importància entre els segles XVII i XIX.

Remei de Flix, el

(Flix, Ribera d’Ebre)

Santuari (la Mare de Déu del Remei), als vessants d’un turó que domina per la dreta el riu de la Cana.

Segons la tradició, el primitiu santuari fou edificat per l’ermità fra Dionís vers el 1600, però la imatge era ja venerada abans a l’església parroquial.

Fou ampliat al segle XIX i renovat en part al XX amb un edifici per a l’ermità i l’acolliment dels devots.

Se celebra un aplec el dia de la festa.

Remei de Caldes, el

(Caldes de Montbuí, Vallès Occidental)

Santuari (la Mare de Déu del Remei), al nord de la vila, amb la qual l’uneix un passeig urbanitzat vers el 1860.

Abundants troballes romanes han fet pensar en l’origen pagà del santuari. La primera capella coneguda s’aixecà el 1548.

La imatge, que era de terra cuita, es perdé el segle XIX, al final del qual es bastí l’edifici actual, vorejat per la casa dels ermitans i capella.

S’hi celebra un important aplec per la festa.

Remei d’Alcover, el

(Alcover, Alt Camp)

Santuari (la Mare de Déu del Remei), situat als vessants orientals de les muntanyes de Prades, enlairat damunt la riba esquerra del riu Glorieta.

L’actual edifici, beneït el 1779, substituí un antic temple del segle XVI, dedicat a sant Antoni i a la Mare de Déu. Segons la tradició, la imatge és una marededéu trobada.

L’actual santuari, molt venerat a la comarca, té una façana barroca flanquejada per dues torres circulars.

Havia estat a càrrec d’ermitans.