(Vallfogona de Ripollès, Ripollès)
Santuari, situat entre la vila i l’antiga església parroquial de Sant Julià.
Fou erigit per Jaume Vila vers el 1670, i tot seguit hom hi creà una confraria.
Un nou temple fou bastit entre el 1689 i el 1701, ampliat amb un cancell (1761), amb un cambril (1825) i amb un campanar (1884).
Ha perdut els antics retaules i pintures (1936), però, restaurat de nou, serveix de parròquia del terme de Vallfogona.
(Terrades, Alt Empordà)
Santuari la Mare de Déu de la Salut, als vessants septentrionals de la serra de Santa Magdalena, al nord del terme.
Fou fundat per Felip Olivet, domer de Terrades, el 1678, al vell mas Cadira, que li cedí el comú; fou beneït el 1681, i el 1689 fou construïda la capella de Sant Francesc. És molt visitat pels habitants de la comarca.
L’església fou reformada a la segona meitat del segle XIX.
(o de Collbató) Cova natural, situada 1 km damunt el poble, al peu del massís de Montserrat. És, amb el seu recorregut total de 530 m, la segona del Principat de Catalunya en importància topogràfica.
Coneguda des del segle XVI, fou visitada ja a la fi del segle XVIII, però l’exploració sistemàtica es féu a mitjan segle XIX. El 1930 fou inaugurat un sistema d’il·luminació creat per l’enginyer Carles Buïgas.
Després de la guerra civil estigué abandonada durant molts anys. El 1985 s’obrí de nou, després de dos anys d’obres: s’ha millorat el recorregut, la il·luminació, els accessos i l’aparcament i s’han restaurat les zones depredades pels col·leccionistes.
Prop seu hi ha altres cavitats menys importants, com la cova Freda, de 150 m de recorregut.
(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)
Santuari de la Mare de Déu de les Salines, als vessants meridionals del puig de les Salines (1.331 m alt), a llevant del roc de Frausa, al límit amb el Vallespir (els Banys d’Arles).
La imatge és esmentada el 1329, i la tradició la fa una marededéu trobada.
(Viladecans, Baix Llobregat)
Santuari (la Mare de Déu de Sales), al nord-est del poble, prop del cementiri, dins la quadra Burguesa.
El lloc és esmentat ja al segle X, que fou adquirit pel monestir de Sant Cugat del Vallès. Passà, posteriorment, a un canonge de Barcelona, que en féu donació (1147) al capítol canonical, que el cedí a l’hospital de la catedral. Depengué fins al 1746 de la parròquia de Sant Climent de Llobregat.
Sota l’ermita, prop de l’actual cementiri, hi ha les restes d’una vil·la romana del segle I.
(Susqueda, Selva)
Nom donat des del segle XVIII al castell de Fornils, a causa del proper mas Roure, propietari dels terrenys circumdants.
Santuari (la Mare de Déu del Roser), situat damunt la carretera de Montblanc, molt pròxim a la ciutat.
Inicialment fou una capella de Sant Roc, construïda el 1523, per a recloure els empestats.
La façana central és del 1753. Actualment és la biblioteca de l’institut Gabriel Ferrater.
(el Port de la Selva, Alt Empordà)
Veure> Sant Pere de Rodes (abadia benedictina).
(Port de la Selva, Alt Empordà)
Veure> Sant Pere de Rodes (abadia benedictina).
(Tordera, Maresme)
Canònica augustiniana (Santa Maria de Roca-rossa), de l’antiga demarcació de Vallmanya, de la parròquia d’Hortsavinyà. És en un contrafort (roca Rossa, 445 m alt) del Montnegre, al nord d’Hortsavinyà, enmig d’una urbanització.
Fou fundada el 1145 per Guerau III de Cabrera, sobre el seu alou de Fredena, de la jurisdicció d’Hostalric. En fou el primer prior l’ex-monjo Bernat, que rebé la donació i començà l’edificació de l’església.
Una llarga sèrie de donacions dels nobles veïns, consignada en el Cartoral de Roca-rossa (ara a l’arxiu capitular de Solsona), permeté d’aixecar la gran església romànica de transició, subsistent en bona part, i de crear una comunitat canonical composta del prior, un cambrer, un sagristà, un pieter i un o dos canonges més.
Al segle XIV començà la decadència, fins el 1592, que fou secularitzada i els seus béns units a la nova diòcesi i capítol de Solsona. El priorat es convertí en masoveria.
Dades dels Països Catalans 