Arxiu de la categoria: Història

Corts de València -1261/1645-

1 Resposta

(País Valencià, 1261 – 1645)

Institució. Al Regne de València, com a territori de conquesta, el poder legislatiu residia fonamentalment en el rei, però aquest no podia derogar, sense el consentiment de la cort, els furs atorgats en aquestes, perquè tenien la categoria de dret paccionat.

L’organització, el funcionament i les competències de les corts valencianes eren molt semblants a les del Principat i les d’Aragó: legislativa, administrativa i econòmico-fiscal, i judicial. La convocació i la presidència pertanyien al monarca; també podia fer-ho l’infant primogènit si tenia la condició de lloctinent del regne.

En un principi, la periodicitat era de tres anys, però a partir del 1495 hom imposà que fos anual. Les sessions començaven amb la proposició de la corona i resposta d’un prelat en representació dels braços.

Corts * -Pallars Sobirà-

Deixa un comentari

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Antic nom del poble de Cortscastell.

Cortes de Pallars, baronia de

4 Respostes

(Cortes de Pallars, Vall de Cofrents, segle XIII – )

Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Cortes i els llogarets de Roaia i Boixet, vinculada el 1232, prèvia facultat reial, pels Pallars.

Passà als Pasqual de la Verònica, als Frígola i als Escrivà.

Cortei, el -Garraf-

Deixa un comentari

(Sant Pere de Ribes, Garraf)

Antiga quadra.

Cort, la -Baix Llobregat-

Deixa un comentari

(Cervelló, Baix Llobregat)

Antiga quadra del terme del castell de Cervelló.

Corporals de Daroca, miracle dels -1276-

3 Respostes

(Llutxent, Vall d’Albaida, 1276)

Fet extraordinari. La tradició el situa com a esdevingut durant la segona revolta d’al-Azraq.

Segons la llegenda, els cristians que assetjaven el castell de Xiu foren sorpresos per les forces islàmiques; el rector de Sant Cristòfol de Daroca (Aragó), que llavors deia missa, amagà sota una pedra sis hòsties consagrades, les quals, en ésser recuperades després de la lluita, desfavorable als cristians, havien deixat taques de sang en els corporals que les embolcallaven; aquest prodigi hauria enardit els cristians, que tornaren a la lluita i recuperaren Xiu.

Disputada la possessió dels corporals, aquests haurien estat traslladats prodigiosament a Daroca, on encara són venerats (es conserven en un notable reliquiari -convertit en ostensori el segle XVII- d’argent daurat i esmalt, obra de Pere Moragues vers el 1384 donada per Pere III el Cerimoniós a la col·legiata de Daroca).

El 1335 fou bastida prop de Llutxent una ermita commemorativa que esdevingué convent dominicà (convent del Corpus Christi).

La llegenda, rememorada en les festes de moros i cristians de Llutxent, donà peu, tant al Regne de València com al d’Aragó, a una abundant literatura religiosa. També a Llutxent fou representada durant molts anys l’obra teatral de Tomàs Torres La conquista de Valencia y el milagro de Luchente, escrita el 1787 i impresa el 1876 per Vicent Boix i Ricarte.

Cordelles, marquesat de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVIII – )

Títol, concedit el 1795 al noble Vicent Antoni de Figuerola i de Villana, baró de Nàquera i senyor de Cordelles.

Passà als Arróspide i als Trénor.

Corcó *

Deixa un comentari

(l’Esquirol, Osona)

Veure> les Masies de Santa Maria de Corcó  (nom donat a un municipi el 1818-24).

Corbiac, monestir de

4 Respostes

(Molig / Mosset, Conflent)

Antic priorat (Santa Maria de Corbiac) de l’orde dels trinitaris.

Fundat el 1575 per Guerau de Cruïlles de Santa Pau, senyor de Mosset, a l’antiga església de Santa Maria de Corbiac, a la vall de la Castellana, entre els dos termes, obra del segle XII, que havia estat la parroquial de Mosset.

El priorat ja s’havia extingit el 1608; un intent de restauració per religiosos agustinians no prosperà.

Corbera, Sant Ponç de *

Deixa un comentari

(Cervelló, Baix Llobregat)

Veure> Sant Ponç de Corbera  (antiga quadra i priorat benedictí).