Arxiu de la categoria: Història

Per raó de matrimoni, el 1428 passà als Castre-Pinós, vescomtes d’Illa i de Canet; a mitjan segle XVII, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, comtes de Salinas.

Confiscat amb el de Canet per Lluís XII, foren retornats al seu propietari, el duc d’Híxar, el 1720, per decisió del consell d’estat francès.

El nucli més important fou Oleta, però els vescomtes tenien llur residència, bé al castell d’Évol, bé a la bastida d’Oleta.

Eula, l’

2 Respostes

(el Soler, Rosselló)

Antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria de l’Eula), fundada vers el 1174, al sud del poble, a la dreta de la Tet, per Joan Homdedeu, burgès de Perpinyà, i posada sota la filiació de l’abadia de Fontfedra.

Després de la invasió de Felip III l’Ardit del 1285, les monges cercaren refugi a Perpinyà i compraren unes quantes cases prop de l’església de Sant Narcís. El 1360 Urbà V els concedí de poder-se establir definitivament a Perpinyà.

A mitjan segle XVI només hi havia l’abadessa i dues monges, i l’abat de Santes Creus, a qui havia estat confiada l’abadia, extingí la comunitat femenina (les monges es traslladaren a Vallbona i a Sant Hilari de Lleida) i al seu lloc establí, el 1576, un priorat masculí, que subsistí fins a la Revolució Francesa, bé que els darrers temps ja no tenia pràcticament vida monàstica.

Actualment en resta el mas de l’Eula, dins el terme del Soler.