Antic fort, complementari del castell de Sant Felip, bastit el 1710, en època anglesa, damunt la cala de Sant Esteve.
Arxiu de la categoria: Història
Marinyén, vall de *
(Safor)
Antic nom de la subcomarca de la Valldigna.
Marina Septentrional, la *
(País Valencià)
Nom antic que tenia la comarca de la Marina Alta.
Marina Meridional, la *
(País Valencià)
Antic nom donat a la comarca de la Marina Baixa.
Maratea, principat de
(Nàpols, Itàlia, segle XVII)
Títol atorgat el 1624 a Gonçal de Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba.
Maraglia, ducat de
(Sicília, Itàlia, segle XVII – )
Títol concedit el 1656 a Francesc de La Grua-Talamanca i Conte, fill del primer príncep de Carini.
El 1680, després de la mort del seu fill Vicenç de La Grua-Talamanca i La Valle, segon duc, el títol fou venut als Torallo.
Maó, saqueig de -1535-
(Maó, Menorca, de l’1 al 4 setembre 1535)
Depredació, obra del pirata Barba-rossa, que es presentà al port de Maó amb un estol de 30 neus.
Enderrocades en part les muralles i havent fracassat l’ajut del governador de Ciutadella (llavors capital de l’illa), el batlle de Maó, Jaume Escala, d’acord amb alguns regidors, pactà d’amagat amb l’enemic i li obrí les portes de la vila, a canvi que les cases dels traïdors fossin respectades.
A més del saqueig, els pirates cremaren l’església parroquial i s’endugueren de 600 a 800 captius. Els principals traïdors foren executats a Ciutadella el 24 d’octubre de 1536.
Després del saqueig, Maó restà gairebé despoblada, fins que l’erecció del castell de Sant Felip -iniciat el 1554- hi potencià el repoblament i la vida comercial.
Maó, batalla naval de -1756-
(Maó, Menorca, maig 1756)
Combat entre la marina francesa (12 navilis i 5 fragates) dirigida per l’almirall La Galissonière, i la marina anglesa (18 naus), dirigida per l’almirall John Byng. La marina anglesa intentava socórrer els seus compatriotes, assetjats al castell de Sant Felip.
Si bé el resultat del combat fou indecís, els anglesos, en no poder desembarcar a l’illa, optaren per retirar-se.
Manuel, baronia de
(País Valencià, segle XVI – )
Jurisdicció senyorial, sobre el lloc de Manuel. El 1517 fou vinculada, prèvia facultat reial, per Joan Tallada, que havia comprat (1496) la senyoria als Ferrer, amb les senyories de Roseta i Rafalet.
La vinculació, amb caràcter agnatici, la féu en favor del seu nét Lluís Joan Francesc Tallada i Belfuí. En morir sense fill el seu nét-sisè, Rafael Maria Joan Tallada i Pastor, novè baró, passà, per sentència, a Antònia Duran i Rubió de Salinas, muller de Vicent Maria de Castellví i de Montsoriu, comte de Castellar i de Carlet, i als seus descendents.
Mantellà
Antiga alqueria.
