(Figaró-Montmany, Vallès Oriental)
Veure> Sant Cristòfol de Monteugues (antiga església).
Monteugues *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Història
Montescot, baronia de
(Catalunya Nord, segle XIII – )
Jurisdicció senyorial, que el segle XIII pertanyia a Arnau de Montescot, senyor d’Oms i Calmella, que la llegà al seu fill Bernat (I) d’Oms. Des del segle XVI fou coneguda com a varvassoria de Montescot.
Dels Oms passà el 1730 als Sentmenat, marquesos de Castelldosrius.
Montesa, governació de
(País Valencià, 1707 – 1833)
Antiga demarcació administrativa, creada pel govern borbònic. Fou anomenada també govern (o partit, o corregiment) de Montesa. La jurisdicció d’aquesta governació fou atribuïda inicialment a l’orde de Montesa, però ben aviat hom projectà la seva desaparició, i, de fet, fou agregada a la de Xàtiva, bé que es mantingué nominalment.
Comprenia la vall de Montesa, l’Alcúdia de Crespins, la vall Farta, Énguera i el sector meridional de la Canal de Navarrés (Anna, Xella i Bolbait).
Fou suprimida, definitivament, amb motiu de la divisió provincial.
Montenegro, comtat de
(Aragó, segle XVII – )
Títol senyorial concedit el 1658 a Ramon Despuig i de Rocabertí, sobre el seu feu de Monterillo, dit des d’aleshores de Montenegro.
La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1795 al seu besnét i quart titular Joan Despuig i Dameto.
Montella, comtat de
(Nàpols, Itàlia, segle XVI)
Títol, concedit el segle XVI per Felip II a Dídac de Cabanyelles.
Montecateno, principat de
(Sicília, Itàlia, segle XVIII)
Títol concedit el 1744 a Pere de Montcada i La Roca (mort el 1774) per permuta amb el principat de Monterreale, que posseïa vitalíciament.
Montcolobrer *
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Nom antic del Columbret Gran, que designava també el conjunt de l’arxipèlag dels Columbrets.
Montclús, castell de
(Aragó)
Antic castell del municipi de Mediano (Sobrarb), aturonat a l’esquerra del Cinca, a la confluència amb el barranc de la Usia, dins el territori de la Fova de Terrantona, que formà part de l’antic comtat de Ribagorça i del Principat de Catalunya fins al començament del segle XIX.
Era centre de la senyoria de Montclús. La capella del castell esdevingué santuari de la Mare de Déu de Montclús.
Aigua avall, a l’entrada del congost d’Entremont, hi ha l’antic pont de Montclús, d’un arc a gran altitud damunt el Cinca, on fou assassinat el 1045 el comte Gonçal I de Ribagorça.
Montclar * -Andorra-
Veure> Sant Vicenç de Montclar (antic castell i església).
Montcada, comtat de
(Itàlia, segle XX)
Títol concedit el 1924 pel rei d’Itàlia a Conrad de Montcada i de Vallgornera.
Dades dels Països Catalans 