(País Valencià, segle XV – )
Títol concedit el 1449 a Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt, senyor de les baronies de Nules i Oliva.
Passà als Borja, ducs de Gandia; als Pimentel, comtes-ducs de Benavente; als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, als Roca de Togores, marquesos d’Asprilles, i als Escrivà de Romaní.
Antic nom del municipi de Font-romeu.
Veure> fets del Sis d’Octubre (moviment revolucionari, 1934).
(ant: Olocaive) Antic castell, situat al sud de la vila, al vessant oriental de la serra del castellet d’Aixa.
Antiga alqueria islàmica, el seu terme comprenia diverses alqueries.
(Vilallonga del Camp, Tarragonès)
Veure> Mas de l’Obra (antic terme).
(Catalunya Nord, segle XIV – segle XIX)
Jurisdicció senyorial que passà a Dalmau de Banyuls (1378), senyor de Banyuls dels Aspres, per herència del seu nebot Ramon Sarroca.
El 1653 fou confiscada al seu nét sisè Tomàs de Banyuls i d’Orís, senyor de Montferrer, i fou donada a Josep de Margarit, marquès d’Aguilar; però després de la guerra dels Segadors fou retornada al seu fill legitimat Carles de Banyuls i Comte, al qual Lluís XIV la tornà a confiscar, el 1674.
El 1694 fou concedida al germà de Carles, Francesc de Banyuls i Comte (mort el 1695), segon marquès de Montferrer, els descendents del qual la tingueren fins a la Revolució Francesa.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol senyorial concedit el 1636 sobre la baronia de Nules a Joaquim Carròs de Centelles i de Calataiud, segon marquès de Quirra, comte del Castell de Centelles, baró d’Almedíxer, majordom major del rei i comanador d’Ares a l’orde de Montesa.
Passà als Català, als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó.
Nom antic de la població de Montfort.
Antic nom de la Noguera Ribagorçana, que ha donat nom al sector dit la Terreta.
(Catalunya ?, segle XVII – )
Títol concedit el 1670 a Antoni de Coloma, fill dels comtes d’Elda i d’Anna, sobre el lloc de Noguera.
Passà als Arias-Dávila, comtes de Puñonrrostro, i als Osorio, comtes de Cervelló.
Dades dels Països Catalans 