Arxiu de la categoria: Història

Oral, El

1 Resposta

(Sant Fulgenci, Baix Segura)

Poblat ibèric. És situat als estreps meridionals de la serra del Molar, sobre un petit esperó d’1 ha de superfície i una altura de 40 m sobre el nivell del mar. Era envoltat per una muralla, dotada de dues grans torres en el punt més accessible.

L’interior es caracteritza per un traçat urbanístic relativament regular, amb carrers rectilinis d’uns 3,5 m d’amplada i cases d’estructura i dimensions diverses, però sovint complexes, formades per diverses estances i amb una superfície que pot ultrapassar els 100 m2.

Ocupat al final del segle VI aC, fou abandonat abans de mitjan segle V aC.

Ònix, pedrera de s’

Deixa un comentari

(Manacor, Mallorca Llevant)

Jaciment paleontològic, situat en una antiga explotació de colada estalagmítica, popularment coneguda com a ònix (cova de s’Ònix) a Manacor.

Durant les tasques d’explotació es localitzà un reompliment d’origen càrstic del Plioquaternari amb nombroses restes fòssils d’amfibis, rèptils, l’artiodàctil Myotragus, petits vertebrats procedents d’egagròpiles d’ocells estrigiformes i nombroses restes d’ocells. El conjunt de vint-i-vuit espècies d’ocells determinades permet establir una significació ecològica de l’ornitofauna en el límit Plioquaternari de Mallorca.

Aquest jaciment permeté conèixer millor les particularitats del bòvid endèmic de les Illes Balears Myotragus kopperi, espècie intermèdia entre Myotragus antiquus, del Pliocè superior, i Myotragus batei, del Plistocè inferior de Mallorca.

Oms, marquesat d’

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XVIII – segle XX)

Títol concedit el 1767, per Lluís XV de França, a Josep d’Oms i de Tord, baró de Tresserra, sobre les seves senyories d’Oms, Tellet, Sureda i Bages.

S’extingí al principi del segle XX per manca de successió masculina.

Oltrera *

Deixa un comentari

(Argelers, Rosselló)

Veure> Ultrera  (antic castell).

Olocau, comtat d’

4 Respostes

(País Valencià, segle XVII)

Títol concedit el 1628 a Alfons Sanç de Vilaragut (òlim de Vilaragut i de Vilanova), senyor de la vall i baronia d’Olocau (de Carraixet), cavaller de Calatrava.

Passà als Fenollet, senyors del Genovés, que es cognomenaren Sanç de Vilaragut, als Crespí de Valldaura, als Safortesa i als Puigdorfila.

La vall i baronia d’Olocau havia estat concedida a Antoni de Vilaragut i Visconti, que la vinculà el 1398, i passà als Sanç, senyors de Llanera.

Olocaive *

Deixa un comentari

(Pedreguer, Marina Alta)

Nom antic del castell d’Ocaive.

Olles * -Vall d’Albaida-

Deixa un comentari

(Vall d’Albaida)

Nom antic de la població de l’Olleria.

Olives, marquesat d’

Deixa un comentari

(Sardenya, Itàlia, segle XVIII)

Títol concedit el 1717 a Miquel Antoni d’Olives, pel rei-arxiduc Carles d’Àustria.

Oliva-Llíria, estil d’

3 Respostes

(País Valencià)

Estil pictòric de la ceràmica ibèrica. Nom donat per Pere Bosch i Gimpera (1915). És corrent a la part central del País Valencià (poblats de Sant Miquel de Llíria, la Monravana, necròpoli d’Oliva, poblat de la Serreta d’Alcoi, etc). Apareix amb menys intensitat en altres àrees.

Es caracteritza per la representació d’escenes -motiu pel qual ha estat anomenat també estil narratiu-, de guerra, de dansa, de caça, etc. Es contraposa a l’estil simbòlic o d’Elx-Archena.

Correspon als segles III-I aC, i és un dels de més personalitat de l’art ibèric.

Oliva, necròpolis d’

1 Resposta

(Oliva, Safor)

Necròpolis ibèrica corresponent al poblat (no excavat) del Castellar. Josep Colominas n’excavà sis tombes (els materials són al Museu d’Arqueologia de Barcelona).

Diverses grans urnes pintades, amb figures humanes, serviren per definir la pintura ceràmica ibèrica d’estil narratiu dels segles III-I aC, dit estil d’Oliva-Llíria.