(Eivissa)
Antic nom de la zona marítima des Freus, entre Eivissa i Formentera.
La punta de ses Portes és un dels dos caps, el més oriental, de l’extrem meridional d’Eivissa, on hi ha la torre de ses Portes, antiga torre de guaita i defensa.
(Eivissa)
Antic nom de la zona marítima des Freus, entre Eivissa i Formentera.
La punta de ses Portes és un dels dos caps, el més oriental, de l’extrem meridional d’Eivissa, on hi ha la torre de ses Portes, antiga torre de guaita i defensa.
Nom antic del llogaret i centre industrial de Paulilles.
Antiga sumptuosa alqueria, a Patraix, al sud-oest de l’antic nucli urbà, feta construir a la fi del segle XVII pel canonge Antoni Pontons i Garcia (mort a Rubielos Bajos, Aragó, el 1706).
Moltes de les pintures que l’adornaven foren traslladades modernament a la catedral i algunes de les estàtues del jardí (de Ponzanelli) adornaren posteriorment alguns indrets de la ciutat, com el Tritó (a la Glorieta) i les Quatre Estacions (als Vivers).
El 1705, essent el canonge Pontons un ardent filipista, la casa fou segrestada i esdevingué dependència reial de Carles III de Borbó i hi fou condicionada una famosa sala del tron, que es conservà, excepcionalment, fins al segle XX.
Mort Pontons, Felip V de Borbó n’esdevingué hereu, i després passà a particulars, que la convertiren en fàbrica de seda.
Veure> Sant Nicolau dels Pontells (antic hospital).
Antic lloc, a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, entre Tragó de Noguera i Anadí.
(Polop, Marina Baixa, segle XIII – )
Jurisdicció senyorial centrada en el castell homònim i concedida el 1275 a Bertran de Bellpuig. Passà per compra a Rodrigo Díaz de Mendoza, que el 1430 comprà a Joan II de Navarra la baronia de Benidorm.
Per enllaç passà als Fajardo, senyors d’Alhama i Molina i més tard de Montealegre, als Puixmarín-Rocafull, marquesos d’Albudeite i comtes de Montealegre, als Teijeiro, als Valda i als Bernuy, marquesos de Benamejí.
(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Antiga ciutat romana, corresponent a l’Alcúdia actual, però que és la base del topònim Pollença. Capital de la província de la Baleàrica sota Dioclecià.
Diverses excavacions arqueològiques hi han descobert algunes cases, un sector de la muralla i les restes d’un teatre extramurs, així com algunes necròpolis properes.
Antic nom del poble de Bellaguarda.
(Mallorca)
Nom genèric amb el qual hom coneix les fundacions medievals de poblats a l’illa de Mallorca, arrel de les ordinacions del rei Jaume II de Mallorca.
Promulgades el 1300 i elaborades abans del 1285, hom pot incloure-hi poblacions com Llucmajor, Manacor, Binissalem, Felanitx, Sant Joan de Sineu o sa Pobla, caracteritzades per un urbanisme de traçat regular, que admet una clara relació amb el fenomen contemporani de les bastides franceses.