Arxiu de la categoria: Història

Peralada, vescomtat de

(Catalunya, segle X – segle XI)

Vescomtat de l’antic comtat d’Empúries-Peralada (segle X), que comprenia el pagus de Peralada.

El primer vescomte documentat és Bonfill (segle X). El 1154 encara apareix esmentat en documents el vescomtat de Peralada.

El 1078 la vila de Peralada havia estat legada pel comte Ponç I d’Empúries al seu segon fill Berenguer d’Empúries; aquest i els seus successors, però, no empraren regularment el títol de vescomtes de Peralada, que canviaren aviat pel de vescomtes de Quermançó i més tard pel de vescomtes de Rocabertí, i empraren per a la vila de Peralada el títol de senyoria.

Peralada, comtat de (segle XVI- )

(Peralada, Alt Empordà, segle XVI – )

Títol concedit el 1599 a Francesc Jofre de Rocabertí i de Pacs, vescomte de Rocabertí, sobre la seva vila de Peralada.

La grandesa d’Espanya li fou annexada per Felip V el 1703 al seu nét i sisè titular, Guillem de Rocabertí, òlim de Rocafull-Puixmarín i de Rocabertí.

A la seva mort, sense fills, passà als Boixadors, comtes de Savallà, que es cognominaren Rocabertí, als Dameto, marquesos de Bellpuig, als Sureda, marquesos de Vivot, i als Montaner.

Peralada, comtat de (segle IX-XI)

(Catalunya, segle IX – segle XI)

Territori, dit també pagus, situat aproximadament al nord de la Muga, entorn de la vila de Peralada, que des del principi del domini carolingi a Catalunya estigué unit al comtat d’Empúries formant una unitat política, a vegades anomenada posteriorment comtat d’Empúries- Peralada i, més sovint, comtat d’Empúries.

Els seus comtes foren, doncs, els d’Empúries, per més que el comte Ponç I (1040-78), en morir el 1078, deixà al seu primogènit Hug II el comtat d’Empúries-Peralada i al seu altre fill Berenguer la vila de Peralada, que formà una senyoria i ja no tornà a unir-se al comtat.

L’expressió comitatus Petralatensis sembla tenir un contingut més geogràfic que polític, car Peralada no tingué a l’edat mitjana comtes privatius.

Peracamps, comtat de

(Catalunya, segle XIX – )

Títol concedit el 1840, per la reina governadora Maria Cristina, al tinent general Antonio van Halen y Sartí, capità general de Catalunya, per la seva victòria a Peracamps (1837).

Passà als Pavía i als Melián.

Peracamps, accions de -1837/40-

(Llobera, Solsonès, abril 1837 / maig 1837 – abril 1840)

Fets d’armes de la Primera Guerra Carlina, ocorreguts als congosts de Peracamps.

En la primera acció, el general Ramon de Meer assolí de vèncer els carlins i els obligà a evacuar la ciutat de Solsona (abril-maig 1837).

En la segona, els carlins intentaren de tallar el pas al general Antonio van Halen, que duia un comboi per a socórrer Solsona (abril 1840).

Aquest sabé evitar l’emboscada del general carlí Sagarra i s’apoderà del poble; en successius atacs destruí la resistència carlina, fet que contribuí a llur retirada definitiva.

Per aquest motiu el general van Halen obtingué com a recompensa el títol de comte de Peracamps.

Perabella

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Antic monestir (Sant Esteve de Perabella), de l’antic terme de Peramea, situat sobre un penyal, a la confluència de la Noguera Pallaresa i el riu d’Ancs.

Esmentat ja el 845, era regit pel prevere Salomó i dos monjos; l’any 849 el comte Frèdol confiscà els seus béns i els donà al monestir de Gerri, a causa de les lluites feudals del Pallars.

Des d’aleshores no tingué comunitat i fou una simple possessió de Gerri.

Pera, tractat del cap de -1232-

(Capdepera, Mallorca, 17 juny 1232)

Tractat entre Jaume I de Catalunya-Aragó i Abü ‘Abd Alläh Muhammad, cadí de Menorca.

Signat al cap de Pera, pel qual aquesta illa es convertí en tributària del rei de Catalunya-Aragó.

Pera, castell de -Vallès Occidental-

(Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental)

Antic castell (727 m alt), situat en un contrafort septentrional del massís de Sant Llorenç del Munt que domina pel nord-oest la vila de Sant Llorenç Savall.

Esmentat el 1157, Pere III de Catalunya en vengué el mer i mixt imperi a Andreu Marquès el 1358; passà al monestir de Sant Jaume de Vallparadís, i a partir del 1432 als Sentmenat.

La imatge de Santa Maria de la capella del castell fou traslladada el 1736 a la parròquia de Sant Llorenç.

Pequín

(Barcelona, Barcelonès)

Antic barri de barraques de la ciutat, situat vora la mar, a continuació de Sant Adrià de Besòs.

El 1974 hi residien unes 83 famílies als barracons aixecats el 1964 per l’ajuntament de Barcelona, malgrat el traspàs de gran part de la població d’aquest sector al barri de la Mina.

Actualment han desaparegut les barraques i en el seu lloc hom hi ha construït un nucli de cases barates.

Antiga barriada de pescadors, fundada el 1870 per famílies xineses procedents de les illes Filipines, fou arrasada els anys vint per un temporal i ocupada per població immigrada amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, que hi aixecà noves barraques.

A la postguerra, i sobretot els anys 1960 fou afectat per la immigració fins al punt que el 1970 hi havia uns 4.000 h i unes 800 barraques.

Peníscola, setge de -1225-

(Peníscola, Baix Maestrat, 1225)

Acció bèl·lica empresa per Jaume I de Catalunya-Aragó. Hi participaren els bisbes de Lleida, Barcelona i Saragossa, el justícia d’Aragó, Pedro Pérez, i alguns nobles catalans i aragonesos.

La manca de cooperació d’un sector de la noblesa, però, obligà el rei a renunciar a la conquesta i a pactar amb Abü Sa-ïd al-Rhamän que aquest li pagaria un tribut a canvi de l’alçament del setge.

El 1233, tanmateix, Peníscola es lliurà sense lluita a la corona catalano-aragonesa.