Arxiu de la categoria: Història

Perpinyà, concili de -1408-

(Perpinyà, 15 novembre 1408)

Assemblea conciliar convocada pel papa Benet XIII, al castell reial de la ciutat, gràcies a l’ajuda de Martí I de Catalunya-Aragó, a causa de l’amenaça del rei francès de mantenir-se neutral si no es decidia ràpidament quin papa -el d’Avinyó o el de Roma- era l’autèntic.

Hi assistiren representants de Castella, de Catalunya-Aragó, de Lorena i de Provença. Un mes després acabà proclamant de legitimitat de Benet XIII.

El desconcert que provocà aquesta precipitada decisió féu que el 1409 és reunís un sínode a Pisa que declarà deposats el papa d’Avinyó, Benet XIII, i el de Roma, Gregori XII, i elegí un nou papa, Alexandre V.

Perpinyà, baronia de

(Catalunya, segle XVIII – segle XX)

Títol concedit el 1800 a Francesc de Nuix i de Perpinyà (mort vers el 1804), cavaller de Cervera, castlà d’Ivorra i de Pujalt, senyor de Calonge de Segarra i de Ferran.

El darrer i quart titular fou el seu besnét Antoni de Nuix i d’Espona, autor de treballs genealògics i històrics relatius a Cervera.

Perpètua de Moguda *

(Vallès Occidental)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Perpètua de Mogoda.

Perpètua de Gaià *

(Pontils, Conca de Barberà)

Nom adoptat el 1937 per a l’antic municipi de Santa Perpètua de Gaià.

Péronne, acord de -1641-

(Péronne, França, 19 setembre 1641)

Pacte signat entre els representants catalans i Lluís XIII de França, pel qual aquest ratificava l’acceptació de la seva sobirania damunt Catalunya i prometia d’observar totes les constitucions catalanes, així com defensar Catalunya dels atacs de Felip IV de Castella.

Peres, guerra dels Dos *

Veure> Dos Peres, Guerra dels (conflicte entre Catalunya i Castella, 1356-75).

Perellós, vescomtat de

(Rosselló, segle XIV – ) 

Títol senyorial concedit el 1391 a Ramon de Perellós. Anà sempre unit amb el vescomtat de Rueda.

Peratallada, baronia de

(Forallac, Baix Empordà, segle XII – segle XIX)

Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Peratallada i que al segle XII ja pertanyia als Peratallada.

El 1250 passà per enllaç als Cruïlles, barons de Cruïlles, que la conservaren fins al segle XIX.

Per aquesta raó i pel fet de residir els barons de Cruïlles al castell de Peratallada, acabaren cognomenant-se Cruïlles de Peratallada.

Peramola, baronia de

(Peramola, Alt Urgell, s XVI – )

Jurisdicció senyorial. centrada en el castell homònim i que comprenia també els llocs de Tragó, Cortiuda, Castell-llebre i Nuncarga.

Pertangué originàriament als Peramola i successivament als Desbrull, als Zurita, als Pinós, comtes de Vallfogona, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, marquesos d’Alenquer.

El 1739, Rosa de Silva y Pimentel, comtessa de Sallent, en el seu testament, la llegà a Antonio de Navarrete (mort vers el 1784). Aquest fou succeït pel seu fill Francesc de Navarrete i Sebastián (mort el 1807), que fou pare de Pere de Navarrete, qui mort sense fills el 1855 fou succedir per José de Castañeda y de Navarrete i ha passat als Ceruti.

Peralba -Noguera-

(Vilanova de Meià, Noguera)

Despoblat, al vessant meridional del Montsec de Rúbies, a l’oest del coll d’Orenga i al peu de la serra de Sant Mamet.

De la seva església parroquial (Santa Magdalena) depèn la de Rúbies. La jurisdicció pertanyia al prior de Meià.