Arxiu de la categoria: Història

Prats de Rei, monestir dels

(els Prats de Rei, Anoia)

Antic i petit monestir de l’orde del Sant Sepulcre, creat, a mig camí de la vila i la Manresana dels Prats, abans del 1222, pel monestir de Santa Anna de Barcelona. Fou conegut també per la comanda de Sant Miquel.

Nasqué després de resolta la discussió entre l’orde i la vila sobre l’antiga donació de l’església de Santa Maria dels Prats i les seves sufragànies de Sant Andreu de la Manresana i de Sant Ermengol (avui en ruïnes) feta a l’orde pel comte Ramon Berenguer III el 1126.

Tingué una petita comunitat (tres o quatre membres) regida per un comanador, i ja estava en plena decadència a mitjan segle XIV.

L’església romànica de Sant Miquel de la Comanda fou destruïda el 1936, i les seves pedres, aprofitades per a les noves escoles de la vila.

Prats d’Anoia, els *

(Anoia)

Nom adoptat el 1937 per al municipi dels Prats de Rei.

Prado Hermoso, baronia de

(Catalunya, segle XIX)

Títol concedit el 1849 a Joan de Clarós i de Ferran, doctor en dret civil i professor de l’Academia Matritense de Jurisprudencia y Legislación (mort a Barcelona el 1871), nét del brigadier Joan Clarós i Preses.

Prades, comtat de

(Catalunya, segle XIV – )

Títol i jurisdicció senyorial, creat el 1324 per Jaume II de Catalunya a favor del més jove dels seus fills barons, Ramon Berenguer (1324-41), però el 1341, amb el seu germà, el comte Pere, van permutar-lo pel comtat d’Empúries.

Comprenia una extensa baronia que arribava des del Priorat i la serra de Prades fins al mar, per l’Hospitalet de l’Infant, amb les poblacions, entre altres, de Prades, Falset, Tivissa, Siurana, Móra, etc.

La baronia era gran, encara que poc poblada, si bé l’explotació d’unes mines n’augmentà considerablement les rendes.

Poudevida

(Folgueroles, Osona)

Antiga masia. Existia des del segle XII.

El seu nom es relaciona amb la llegenda de Sant Francesc-s’hi-moria, en realitat Sant Francesc Salmunia, que recorda la capella existent no lluny del mas. Es diu que sant Francesc fou retornat amb aigua del pou de vida que dóna nom al mas.

Portopí, batalla de -1229-

(Palma de Mallorca, 12 setembre 1229)

Fet d’armes lliurat a les muntanyes de Portopí, durant el qual les tropes de Jaume I el Conqueridor, després de desembarcar a Santa Ponça, derrotaren als musulmans.

Fou un xoc molt violent en el qual perderen la vida Ramon de Montcada, senyor de Tortosa, i el seu oncle Guillem de Montcada.

Aquest fou el primer pas cap a la conquesta de Mallorca, la capital de la qual caigué al final del mateix any.

Portella, baronia de la

(Catalunya, segle XII – )

Jurisdicció senyorial. Comprenia les batllies de la Quar -que era el centre de la baronia i on residia el procurador general, representant del baró- (amb el castell i la parròquia de la Quar i la vall i monestir de la Portella -on primitivament s’aixecà el castell de la Portella-, parròquia de Sant Maurici i el lloc d’Heures), de Palmerola (amb el castell i la parròquia de Palmerola, la parròquia de Boatella i part de la de Borredà), Castell de l’Areny (amb el seu castell i la parròquia), de Vilada (amb la seva parròquia i el castell de Roset) i de Sagàs (amb la seva parròquia i la de Biure).

Posteriorment fou agregat a aquesta darrera batllia el terme del castell de Merlès (amb la seva parròquia de Sant Martí de Merlès i Santa Maria de Merlès).

Fou possessió del llinatge de Saportella almenys des del segle XII; al segle XIV passà per enllaç als Fenollet, vescomtes d’Illa, que vengueren la baronia (1369) als Pinós, barons de Pinós i Mataplana i finalment comtes de Vallfogona.

Ponts, marquesat de

(Catalunya, segle XVII – )

Títol concedit el 1642 a Dalmau (IV) de Queralt i d’Alagó, tercer comte de Santa Coloma, baró de Ponts.

A la seva mort sense fills (1689) passà als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, als Solís, ducs de Montellano, als Gutíerrez de los Ríos, ducs de Fernán-Núñez, als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d’Almonesir.

La baronia de Ponts havia passat als Queralt per successió dels Codina que l’havien adquirit al segle XVI.

Pontós, batalla de -1795-

(Pontós, Alt Empordà, 22 setembre 1795)

Acció armada que tingué lloc durant la Guerra Gran.

Els miquelets i els sometents catalans, en coordinació amb l’exèrcit regular, assoliren de derrotar les tropes franceses.

Aquesta victòria fou confirmada poc després per la batalla de Fluvià.

Ponça, batalla de (1435)

(Ponça, Itàlia, 5 agost 1435)

Batalla naval. Derrota d’Alfons IV el Magnànim davant l’illa de Ponça (davant el golf de Gaeta) per l’esquadra genovesa comandada per Biagio Assereto.

La reina Joana II de Nàpols havia nomenat Renat d’Anjou hereu de la corona i, en morir ella, Alfons IV el Magnànim, per tal d’intentar la conquesta del reialme, va assetjar Gaeta, però va ésser derrotat a Ponça i, amb els seus germans Joan i Enric i tot de cavallers catalans, aragonesos, sicilians i castellans, fou fet presoner.

Dut a Milà, el duc Filippo Maria Visconti el va tractar amb deferència i fins va entaular amb ell negociacions i hi signà una aliança adreçada a combatre la influència francesa a Itàlia; poc després els presoners eren alliberats.