(Ponça, Itàlia, 14 juny 1301)
Batalla naval entre l’estol catalano-angeví manat per Roger de Lloria, i el de Frederic II de Sicília, comandat per Corrado Doria.
Aquest fou derrotat i fet presoner i l’estol dispersat.
(Ponça, Itàlia, 14 juny 1301)
Batalla naval entre l’estol catalano-angeví manat per Roger de Lloria, i el de Frederic II de Sicília, comandat per Corrado Doria.
Aquest fou derrotat i fet presoner i l’estol dispersat.
(Barcelona, Barcelonès)
Nom donat al començament del segle XX al sector de l’Eixample, dins l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, urbanitzat a partir del 1868 i conegut actualment per barri de la Sagrada Família.
(Catalunya, segle XX)
Títol concedit el 1925 a Antoni Miquel i Costas, industrial paperer català, propietari del castell de Claramunt, que morí a Madrid dos anys després.
(Catalunya, segle XVII – )
Títol senyorial concedit el 1625 a Estefania de Cervelló i d’Alagó, òlim de Castre, baronessa de Castre i la Llacuna.
Passà als Alagó, barons d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol senyorial concedit el 1725, segons sembla per l’emperador Carles VI, a Antoni Desvalls i de Vergós, vescomte de Poal. Continua en la mateixa família.
El vescomtat del Poal fou concedit a ell mateix pel rei-arxiduc, el 1706, sobre la senyoria del Poal.
(Santa Eugènia de Berga, Osona)
(ant: mas Reixac) Antiga masia, anomenada així des del segle XIV, nom que una llegenda relaciona amb uns amors reials amb una pubilla del mas.
El 1472 el rei Joan II signà les paus amb la ciutat de Vic estant allotjat en aquest mas.
(Tortellà, Garrotxa)
Assentament neolític, situat en un altiplà de 30 m sobre el curs del riu Llierca, en el límit entre les planes de la vall del Fluvià i el rerepaís muntanyós, cosa que feia possible l’explotació de recursos molt diversificats (conreu de cereals i lleguminoses, ramaderia, cacera).
S’hi han documentat diferents fons de cabana, llars de foc i fosses, amb un període d’ocupació comprès entre el final del VI i la meitat del V mil·lenis aC (neolític antic).
(Montsià)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Bàrbara.
(Urgell)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Martí de Riucorb.
(Osona)
Antic nom del poble i municipi de Santa Maria de Besora.