(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit el 1705/06, pel rei-arxiduc Carles III al noble Francesc de Puigdassalit i Sáiz, únic titular.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit el 1705/06, pel rei-arxiduc Carles III al noble Francesc de Puigdassalit i Sáiz, únic titular.
(Catalunya, 1660 – 1716)
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya, sorgida amb la divisió de l’antiga vegueria de Cerdanya el 1660, entre les monarquies hispànica i francesa, que comprenia la Baixa Cerdanya i l’Alt Urgell aigua amunt del Coll de Nargó.
En depenia la sots-vegueria de Ribes, amb la qual sumaven 13.437 h el 1718.
(Catalunya, 1716 – 1833)
Demarcació administrativa, creada el 1716 pel decret de Nova Planta.
Comprenia l’antiga vegueria de Puigcerdà i la sots-vegueria de Ribes.
El corregidor tenia adjunt el comandament militar de la plaça.
(Ripollès)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Joan de les Abadesses.
Colònia d’estiueig, al vessant oriental de la muntanya de Montserrat, a la carretera que de Monistrol puja al monestir de Montserrat i prop del nou monestir de Sant Benet de Montserrat.
Fins a mitjans del segle XX fou un establiment amb hotel i zona d’estiueig de gent acabalada, fins que va tancar al començament dels 1990.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol concedit el 1746 a Josep Francesc d’Alòs i de Rius.
Passà als Sellers, als Manresa, als Ferrer i als Juncadella.
(Catalunya, segle XV – )
Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Púbol que al segle XV pertanyia als Corbera, dels quals passà als Requesens, als Muntanyans-Horta (cognomenats Requesens-Campllong), als Oms (cognomenats d’igual manera), als Tormo, als Batlle i als Miquel, després marquesos de Blondel de l’Estany.
(Catalunya, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial concedida el 1309 a Joan Cadell.
Passà al segle XVI als Descatllar, senyors d’Avià, al segle XVII als Linyau (o Llinau), cognomenats des d’aleshores Descatllar, i al segle XVIII als Camprodon, marquesos de Sant Dionís, i finalment als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit el 1870, pel govern de la Regència, a Francisca Agüero y González, vídua del general Joan Prim i Prats, a la seva filla Isabel Prim i Agüero (morta el 1927) i als successors d’aquesta.
Passà als Muntadas, que han adoptat el cognom Muntadas-Prim.
(Catalunya, segle XIII – 1716)
Antiga demarcació administrativa. S’estructurà al començament del segle XIII com a subdivisió de la vegueria de Cervera.
En depenien els llocs dels Prats de Rei, la Manresana dels Prats, Montfalcó el Gros, Sant Puvim, Vallmanya, Solanelles, Puigdemàger, Segur, quadra de Galí, Puigfarner, les Coromines, Sant Pere Sallavinera, la Fortesa i Boixadors.
El sots-veguer exercia sovint el càrrec de batlle de la vila dels Prats de Rei, on residia.