Arxiu de la categoria: Història

Quintes, saragata de les -1845-

(Valls, Alt Camp, 16 juliol 1845)

Aldarull que es produí amb motiu de la Llei de quintes i reemplaçament de l’exèrcit.

L’origen fou un trasllat de presos liberals a Tarragona, entre els quals hi havia alguns polítics, com Antoni Escoda (Escoda d’Alió) i Pere Sales (el Cego del Tint), el poble protestà de manera radical i als crits de “morin advocats i procuradors” i “morin els que saben llegir i escriure!” sortí al carrer i mostra l’inadversió cap a les classes altes.

El dia 16 de juliol, un grup armat de Vilafranca del Penedès, sota el comandament d’Emeteri Huguet (l’Armanté) juntament amb vallencs liberals, desarmaren els mossos d’esquadra i tragueren els presos de la garjola, i a més, els van armar.

Un cop van tornar els mossos de Tarragona a Valls, ara ja rearmats, sotmeteren els revoltats després d’una ferotge nit de lluita.

La revolta va propiciar la mort de diversos combatents dels dos bàndols.

Quintes, avalot de les -1773-

(Barcelona, maig 1773)

Revolta popular. Esdevinguda quan el comte de Ricla (antic capità general de Catalunya), com a secretari de guerra de Carles III de Borbó, decretà l’aplicació del sistema de quintes per sorteig al Principat.

Fins aleshores, el reclutament havia estat per voluntariat, i quan el capità general O’Connor Phaly ordenà d’establir les llistes de minyons per al sorteig, aparegueren un gran nombre de pasquins que incitaven a la revolta, mentre l’ajuntament de Barcelona i delegats dels dotze corregiments del Principat demanaven al govern la derogació de la mesura.

El 4 de maig un grup de joves penetrà a la catedral i tocà a sometent; altres grups recorrien la ciutat en senyal de protesta i més tard intentaren de sortir de Barcelona per la força; els guardians del Portal Nou els repel·liren a trets i hi hagué morts i ferits.

L’ajuntament envià un nou informe a Madrid on expressava que la incorporació forçosa a l’exèrcit repugnava el caràcter català i que milers de joves fugien a França per evitar-lo. L’intendent, per la seva part, detallava els perjudicis que la nova mesura causaria a l’agricultura i a la indústria, molt més florents que no a Castella.

En cessar els avalots, per haver-se tornat al sistema de voluntariat, el govern intentà d’esbrinar-ne els promotors, però no s’atreví a castigar-los, bé que abolí la diputació de gremis i col·legis professionals que s’havia negat a cooperar en la formació de les llistes de quintes.

Hom formà una Junta de Govern del Principat amb les autoritats locals (1774), per al reclutament de l’any següent, però hom eximí la ciutat de Barcelona del sorteig i la tàctica oficial fou de dissimular el fet que a la resta del Principat es continuava aplicant el sistema de voluntaris pagats, en lloc del sorteig.

Querol, baronia de

(Catalunya, segle XIV – segle XIX)

Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Querol que al final del segle XIV ja apareix amb aquest nom.

Estigué des de temps vinculada als Cervelló, dels quals passà, vers el 1528 als Barberà, castlans de Vilafranca del Penedès, i vers el 1597 als Saiol, els quals la posseïren fins vers la fi del segle XIX.

Queralt, castell de -Baixa Cerdanya-

(Lles, Baixa Cerdanya)

Antic castell de l’antic terme de Músser i Arànser, les escasses restes del qual s’alcen al puig de Queralt (2.155 m alt), a ponent d’Arànser, prop del coll de Queralt (2.030 m), per on passava un camí de ferradura que anava de Castellnou de Carcolze a la vall de Bescaran.

Esmentat al segle X, era dels comtes de Cerdanya, que l’enfeudaren als vescomtes de Castellbò amb els castells veïns de Miralles i Sant Martí. Al segle XIII passà als Pinós.

Quer Foradat, vescomtat del

(Catalunya, segle XVII – )

Títol, detingut per primera vegada el 1620, per Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i Aragó, primer comte de Guimerà, que era senyor del Quer Foradat, i que mai no havia estat concedit.

L’ús constant per part dels seus successors en el comtat de Guimerà (els ducs d’Híxar i de Lécera) féu que, per ignorància de l’administració en un moment determinat, n’acabessin obtenint carta de successió i des d’aleshores quedà, de fet, convertit en un autèntic títol.

Quer, castell del -Alt Urgell-

(Cava, Alt Urgell)

Antic castell, al roquer del poble del Quer Foradat, damunt la riba esquerra del riu del Quer.

En resten només fragments de murs.

Al segle XI era dels comtes de Cerdanya i posteriorment passà per donació als Pinós. Vers el 1620 era senyor del lloc Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i Aragó, primer comte de Guimerà, que s’intitulà, sembla que per decisió personal, vescomte de Quer Foradat, títol que seguiren usant els seus successors.

Quatre-llocs

(Vall d’Aran)

(o de Bossost, aranès: Quatrelocs) Antic terçó (o sesterçó) format per la divisió de l’antiga batllia o terçó de Bossost i que comprenia les viles de Bossost i de Lés i els llocs de Bausèn i Canejan.

Quatre Torres, baronia de les

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol concedit el 1790 al cavaller Carles de Morenes i de Caçador (mort el 1809), regidor perpetu de Tarragona (1778), diputat a Corts i majordom de propis d’aquella ciutat.

Continua en la mateixa família.

Quadrells, comtat dels

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol concedit el 1707, pel rei-arxiduc Carles d’Àustria, al doctor en drets i jutge de la Reial Audiència de Catalunya, Jeroni de Magarola i de Grau (mort el 1709).

La senyoria dels Quadrells, prop de la Molsosa, l’havia heretada dels pares, que l’havien comprada.

El títol ha passat als Sáenz (ara Sáenz de Magarola).

Quadra, marquesat de la

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol concedit el 1757, per beneficiar el monestir de jerònims de Santa Engràcia, de Saragossa.

Adjudicada al tinent coronel Lluís de Carbonell i de Ferràs (mort el 1795), baró de Guia Reial, regidor degà i capità del port de Barcelona, cavaller de Sant Jaume i senyor de la quadra de Sant Agustí de Lluçanès.

Passà als Oliveres i es troba vacant.