(Catalunya)
Antiga colònia grega, situada a l’extrem oriental dels Pirineus.
Se l’ha intentat localitzar, sense èxit, entre Cadaqués i Elna.
Esmentada per diversos autors clàssics (Heròdot, Estrabó, Diodor de Sicília, etc), del seu nom es fa derivar l’actual de Pirineus.
(Vall d’Aran)
Terçó (o sesterçó), format per la divisió de l’antic terçó de Garòs.
Comprenia els llocs de Salardú, Tredòs, Cap d’Aran, Bagergue, Unya, Gessa, Pójo i l’antic poble de Mont-rós.
Nom adoptat el 1937 per a poble de Sant Privat d’En Bas.
(Campdevànol, Ripollès)
Antic poble i parròquia (Sant Quintí de Puig-rodon, popularment Quentí), a l’extrem occidental del terme, a 1.122 m alt.
La parròquia fou donada pel comte Bernat II de Besalú al monestir de Ripoll (1096), del qual depengué sempre.
Resta part de l’església romànica (segle XII), ampliada posteriorment. En depenia com a sufragània Sant Pere d’Auira.
(Puig-reig, Berguedà)
Antic monestir (Sant Julià de Puig-reig, o Santa Maria de Puig-reig), probablement de filiació benedictina, esmentat des del 1028.
Hom ha suposat que podia ésser la reminiscència d’una casa monàstica anterior a l’època islàmica, però no ha estat localitzat (el 1212 existia una masia anomenada Sant Julià).
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Palau de Santa Eulàlia.
(Aguilar de Boixadors, Bages)
(o Puigfarners) Antic castell i parròquia (Sant Julià) i posteriorment quadra, situats a l’antic terme de Castellar, a la dreta de la riera de Rajadell.
El lloc és esmentat ja el 1021; la parròquia esdevingué sufragània de la de Castellar el segle XV i desaparegué el XVIII.
Del castell quasi no en queda rastre; hi resta una masia.
(Santa Maria d’Oló, Bages)
Antiga església (Sant Martí) i lloc, sufragània de la de Sant Feliuet de Terrassola, que rebé més tard el nom de Llosacorba, a l’extrem nord-oriental del terme.
Esmentada ja el 1136, l’església, enrunada i sense culte des del començament del segle XX, fou desmuntada el 1975 i les pedres (sobretot l’absis romànic) aprofitades per a restaurar la parroquial de Sant Feliuet.
(Camprodon, Ripollès)
Antic nucli de poblament i vil·la rural, dins l’antic terme de Freixenet de Camprodon, a l’interfluvi del torrent de la Boixeda i del Ritortell, esmentat des del 904.
El comte Guifré II de Besalú en cedí el domini al monestir de Sant Pere de Camprodon (952).
El nom primitiu és Pugna francorum, cosa que ha fet suposar que els francs obtingueren un aquest lloc una victòria.
