Arxiu de la categoria: Història

Sardenya, influència catalana a -1326/1713-

424 Respostes

(Sardenya, Itàlia, 1326 – 1713)

Període en que l’illa estigué en possessió de la corona catalano-aragonesa.

La conquesta i la lluita per Sardenya va exigir enormes esforços a Catalunya, va enfrontar-la a Gènova (totes dues eren nacions que competien per la senyoria del mar) i a la fi Catalunya-Aragó va reeixir-hi.

Però el 1329, regnant Alfons III el Benigne, començà una revolta anticatalana a Sàsser instigada pels Oria. El domini català va quedar reduït a Sàsser, Càller i la Vila d’Esglésies. El regne de Sardenya mai no fou completament sotmès; les insurreccions dirigides per la poderosa família dels Oria, senyora de l’Alguer, eren animades per Gènova, Pisa i Milà (1349). Els genovesos arribaren a assetjar Sàsser i ocupar l’Alguer (1350).

Pere III el Cerimoniós es va aliar amb Venècia i va vèncer els genovesos prop de Constantinoble (1352) i prop de Sardenya (1353). Així, l’illa continuà sota el domini de la corona catalano-aragonesa, la qual hagué de sufocar repetits aixecaments.

El 1713, pel tractat d’Utrecht, passà a Àustria.

Sardenya, conquesta de -1323/26-

134 Respostes

(Sardenya, Itàlia, 1323 – 1326)

Campanya militar de Jaume II de Catalunya-Aragó.

Pel tractat d’Anagni (1295) fou promès ja a Jaume II, en feu pontifici, el regne de Còrsega i Sardenya en canvi del de Sicília; el papa Bonifaci VIII li atorgà després la corresponent investidura (1297). Al cap de 25 anys, Jaume II es decidí a emprendre’n la conquesta.

El monarca català aspirava a convertir en profit propi els recursos de l’illa, entre ells les mines d’argent, i a guanyar una base estratègica a la Mediterrània occidental; la conquesta representava no sols la lluita contra Pisa, sinó també l’exacerbació de la rivalitat comercial amb Gènova.

La direcció de la conquesta fou encomanada a l’infant Alfons; abans d’arribar a l’illa, el jutge d’Arborea ja havia trencat les hostilitats amb els pisans (1323). L’infant posà setge a la vila d’Esglésies i al castell de Càller. Esglésies capitulà el 1324.

El regne de Sardenya passà al rei de Catalunya-Aragó, però aquest havia de donar a Pisa el castell de Càller amb les seves dependències, i els pisans havien de poder viure i comerciar no sols a Sardenya, sinó a tots els dominis del regne catalano-aragonès.

La conquesta de Sardenya és la prova més manifesta que la política exterior de Catalunya es decantava cap al mar.

Saragossa, tractat de -1462-

Deixa un comentari

(Saragossa, Aragó, 21 maig 1462)

Altre nom com és conegut el tractat de Baiona, pel fet que, per part de Joan II de Catalunya-Aragó, fou signat en aquesta ciutat.

Santdionis, marquesat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol concedit el 1709, pel rei-arxiduc Carles III, al general de batalla Josep Camprodon i Santdionis.

El títol passà als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell.

Santa Rita, marquesat de

2 Respostes

(Cuba, segle XIX – )

Títol concedit el 1875 a Josep Baró i Blanxart, vescomte de Canet de Mar, sobre el seu ingenio sucrer Santa Rita.

Continua en la mateixa família.

Santa Pau, baronia de

13 Respostes

(Catalunya, segle XIII – )

Jurisdicció senyorial centrada al castell de Santa Pau i que comprenia, ultra l’antic terme del castell de Finestres (les parròquies de Santa Maria de Finestres, Sant Aniol de Finestres, Santa Maria de Santa Pau, Sant Esteve de Llémena, Sant Andreu de Sobre-roca i les Medes), les parròquies de Sant Miquel de Sacot, Santa Maria de Batet, Sant Julià del Mont i Sant Vicenç del Sallent.

Al segle XIII ja pertanyia al llinatge dels Santapau. Per raó d’uns béns dotats que li eren deguts, Joana d’Oms i de Ribelles interposà plet al seu germà Galceran (I) Ademar, i després al fill i successor d’aquest, Hug (V) Ademar de Santapau i Roís de Liori.

El 1445 recaigué sentència, confirmada el 1446 i el 1449, en favor de Joana, i el 1456 la cúria de Besalú vengué la baronia -aleshores en possessió de la filla d’Hug (V)- al marit de Joana, Berenguer (V) d’Oms, com a major oferent en encant públic fet amb motiu de l’execució de la sentència.

El baró Antoni (I) d’Oms de Santapau i de Sentmenat vinculà la baronia als seus descendents agnaticis i, si aquests mancaven, als descendents també agnaticis de la seva filla Anna, muller d’Enric de Sentmenat.

A la mort (1693) del darrer descendent agnat del vinculador, la baronia passà, de fet, al seu nebot de germana, Antoni d’Oms-Cabrera-Desbosc, i a la filla d’aquest, Gaietana, marquesa de Moja; però el marquès de Castelldosrius, Manuel de Sentmenat, aleshores representant la descendència de la filla -Anna- del vinculador, inicià un plet per a la possessió de la baronia i començà a emprar el títol de baró i a cognomenar-se Oms de Santapau. A la seva mort continuà el plet el fill Fèlix, que el guanyà per sentència del 1730, confirmada el 1739.

D’un arranjament entre ambdues parts resultà que el títol de la baronia passà als Castelldosrius, i les possessions i castells d’aquesta restaren per als marquesos de Moja.

La baronia fou reconeguda com a títol del regne, el 1915, a favor del marquès de Castelldosrius.

Santa Maria Savall

5 Respostes

(Balenyà, Osona)

Antiga església i petit convent, a l’extrem meridional del municipi, a la capçalera de la riera de Castellcir i davant el massís de la Sauva Negra.

Existia ja el 1121 amb el nom de Santa Maria de Sauva Negra. Entre el 1218 i el 1236 fou ampliada amb un atri o segona nau pels senyors de Cassoles i s’hi erigí una petita comunitat de donades, sota l’obediència d’un rector o sacerdot, la qual durà poc temps.

Depenia de la parròquia de Santa Coloma Sasserra. Tingué rectors propis fins al segle XVIII i culte fins al XIX.

Resten importants ruïnes a l’extrem de la moderna urbanització de Puigsagordi. Sota seu, hom ha construït una petita resclosa.

Santa Maria del Collet

3 Respostes

(Calonge, Baix Empordà)

(o Santa Maria del Mar)  Antic priorat de monges benedictines, situat al collet de Sant Antoni, entre els nuclis de Sant Antoni de Calonge (a la parròquia del qual pertany) i de Palamós.

Tingué una certa vitalitat als segles XIII i XIV. El 1441 ja es trobava ruïnós i mig abandonat. En data desconeguda s’uní a Sant Daniel de Girona.

No en romanen restes.

Santa Maria de Panissars, monument romà de

Deixa un comentari

(la Jonquera, Alt Empordà / el Pertús, Vallespir)

Jaciment arqueològic, situat a la partió d’aigües entre els dos municipis.

Del monument, situat a banda i banda de la Via Augusta, en resten només els dos grans basaments simètrics de 29,5 m × 15,9 m.

Els seus excavadors, Jordi Castellví, Josep M. Nolla i Isabel Rodà, l’han interpretat com els trofeus alçats en els Pirineus pel general Gneu Pompeu el 71 aC per tal de commemorar la fi de la guerra sertoriana, construcció a la qual fan referència Estrabó, Sal·lusti, Plini el Vell i Dió Cassi.

Santa Maria de Madrenys

2 Respostes

(Vilablareix, Gironès)

Antiga església, situada prop del mas Civils, dins el terme del Perelló.

Havia estat propietat de l’orde del Temple. És esmentada encara el 1772.

En resta només el campanar.