(Lleida, Segrià)
Antic santuari del municipi, al Cappont, adquirit el 1320 per la confraria de Sant Salvador dels clergues lleidatans.
El 1327 hi fou fundat un convent augustinià (Santa Maria de Gràcia), mentre que la confraria passava a la parròquia de Sant Salvador de Pardinyes, una senyoria del bisbe de Lleida.
(Barcelona, Barcelonès)
Antic convent de monges franciscanes observants.
Fundat el 1454, amb l’autorització del papa Nicolau V, per la dama de Sarrià Rafaela Pagès, al retorn d’un viatge a Jerusalem i a Roma. Es trobava prop de l’antic hospital de la Santa Creu. El 1462 rebé una aprovació definitiva del papa Pius II. Posteriorment canviaren de regla, arran de la vinguda de quatre monges clarisses del convent de la Trinitat de València.
El seu claustre gòtic, de l’últim quart del segle XV, es troba al col·legi de Sant Miquel dels pares missioners de la congregació de Nostra Senyora del Sagrat Cor, del carrer de Rosselló.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Antiga parròquia, a la vall de Gausac (o vall de Sant Medir), on era venerada la Mare de Déu del Bosc.
L’església fou coneguda amb aquest nom en perdre la parroquialitat; actualment és anomenada de Sant Adjutori.
(Vallès Oriental)
Nom d’una ciutat projectada (1970) a la comarca, anomenada inicialment també Riera de Caldes, que s’havia d’estendre per un ampli sector que abasta set municipis de la comarca.
El projecte fou incorporat el 1976 al Pla Comarcal, però l’oposició popular féu que la Generalitat acabés desestimant el projecte, que fou substituït pel d’una àrea recreativa.
El nom prové de l’església romànica del poble de Gallecs.
(Besalú, Garrotxa)
Antiga església. Esmentada ja el 998, extramurs, des del segle XIII fou anomenada de Bell-lloc.
Fou derrocada al començament del segle XIX i al seu solar hom bastí el casal Viader.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol concedit el 1702 a Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí, senyor de Santa Maria de Barberà.
Passà als Sarriera, aleshores comtes de Solterra.
(Almenar, Segrià)
Antic terme despoblat, centrat per l’antiga torre de Santa Maria.
La sèquia de Santa Maria d’Almenar deriva del canal de Pinyana i rega les terres del municipi properes a la Noguera Ribagorçana.
(prop de Besalú, Garrotxa, 15 agost 1285)
Fet d’armes entre les tropes de Pere II el Gran i un esquadró de l’exèrcit francès que Felip III de França havia introduït al Principat amb motiu de la Croada contra Catalunya.
L’atac francès, iniciat a trenc d’alba i després de l’èxit inicial assolit contra un grup de peons, fou rebutjat pels cavallers catalans, dirigits pel mateix rei, que fou a punt d’ésser traspassat per una arma enemiga.
(Cabrera de Mar, Maresme)
Antiga església, vora la costa.
És esmentada el 1025 com a dedicada a sant Cebrià; l’actual dedicació ja consta el 1258. El 1350 hi havia una comunitat de donades. Al començament del segle XX encara s’hi celebrava un aplec.
Les restes romàniques han estat desmuntades recentment a fi de tornar a refer la capella al mateix paratge.
Veure> Vilanera (antic monestir de monges benedictines).
